El potencial d’edificació d’habitatge protegit a Catalunya

Segons l’esborrany del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge (PTSH) i d’acord amb la informació de que disposa en el seu apartat 5.3, en el conjunt de Catalunya, s’estima un volum de sòl classificat com a urbà i urbanitzable sobre el qual es podrien construir uns 835 mil habitatges, és a dir, uns 112 habitatges per a cada 1.000 habitants. L’Àmbit Metropolità és on es troba la major proporció d’aquest sòl, un 31% del total.

Així mateix, la legislació urbanística estableix que els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d’habitatge de protecció pública un determinat percentatge de sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable. A més, cal recordar que addicionalment, els propietaris del sòl en desenvolupament, tenen el deure de la cessió d’aprofitament urbanístic del sector.

El potencial de reserves de sòl per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial

D’acord amb la informació disponible corresponent als 656 municipis en els quals hi viuen 6,8 milions de persones, és a dir, més del 90% de la població de Catalunya, l’aplicació d’aquestes reserves sobre el planejament actual, sense considerar en el còmput les anomenades àrees estratègiques, suposa que el desenvolupament d’aquests plans d’ordenació urbanística generarà sòl sobre els quals es podran construir més de 192.000 habitatges amb protecció oficial, la major part dels quals, un 72% (138.000 habitatges), en els municipis de més de 10.000 habitants.

La distribució d’aquestes reserves entre els àmbits funcionals, lògicament manté relació amb el volum de sòl urbà i urbanitzable previst pel planejament per a nous desenvolupaments residencials. L’Àmbit Metropolità, amb un potencial de sòl per més de 73.000 habitatges amb protecció oficial, és l’àmbit funcional que conté el major nombre de reserves, en concret, un 38% del total.

Per tant, per atendre la demanda d’habitatge especialment d’aquells amb preu assequible, i per incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer social a Barcelona, cal considerar l’Àmbit Metropolità als efectes de tenir un sol territori d’unes dimensions més raonables per a equiparar-ho amb altres ciutats similars en població, en diversitat de preus, etc, com Madrid, Londres, Paris,… posant en relleu que en aquest tema, la ciutat de Barcelona no pot anar sola. Addicionalment, els patrimonis públics de sòl i habitatge són un instrument amb un gran potencial per al desenvolupament de polítiques públiques d’habitatge, tant pel que fa a recursos econòmics directes com a actius immobiliaris susceptibles d’ésser destinats a aquesta finalitat.

Conjuntura del Sector. Juny 2018