La demanda d’habitatges per estrangers a Espanya continua creixent, consolidant nivells per sobre del 13%

L’últim informe del Col·legi de Registradors corresponent al primer trimestre de 2018, publica el  rànquing de compra d’habitatge per part d’ estrangers evidenciant-ne la clara recuperació del mercat immobiliari i notable estabilitat, així com les preferències territorials de la demanda estrangera a Espanya, definida principalment com compra per a atractiu turístic.

La demanda estrangera

Al primer trimestre de l’any, el 13,05%  de les compres d’habitatges corresponien a estrangers, per sota del 13,64% del quart trimestre de 2017. Aquesta disminució relativa, però, no es correspon en valors absoluts ja que el nombre d’operacions ha crescut significativament superant les 16.500 compravendes mentre que al quart trimestre de l’any es situaven lleugerament per sobre de les 15.000-, sinó que ve donat per l’intens creixement del total de les compravendes d’habitatges tot i que les vendes a estrangers creixen a un ritme similar al que ho fa el total mantenint el seu pes de creixement estable en valors per sobre del 13% amb una tendència creixent del nombre de compravendes.

Les nacionalitats dels demandants d’habitatge a Espanya han mantingut la seva estabilitat, constatant la força de les nacionalitats que encapçalen el rànquing. Així, els britànics continuen amb el seu tradicional lideratge, amb el 14,59% de les compres per part d’estrangers. A la segona posició es situen els alemanys, amb un 7,85% amb un important creixement en termes absoluts, provocant el descens dels francesos a una tercera posició amb un 7,64% de les compres d’estrangers. Les següents posicions estan ocupades pels belgues amb el 6,83%, els suecs (6,57%), italians (5,77%), rumans (5,41%) i marroquins amb el 4,51%, quedant la resta de nacionalitats per sota del 4%.

Les diferencies territorials de resultats són notables pel que respecta a la demanda estrangera d’habitatge. El perfil del demandant fonamentalment és amb fins turístics, per tant les ubicacions preferiblement són de costa. Les comunitats autònomes més atractives per a la demanda estrangera són les Balears (31,72%), Canàries (29,62%) i la Comunitat Valenciana (26,47%). D’aquestes comunitats autònomes, pràcticament una de cada tres vendes d’habitatges s’han fet a estrangers, pel que resultaria complicat analitzar aquests mercats sense tenir en compte precisament, l’anàlisi de la demanda estrangera. Junt a aquestes tres comunitats, presenten resultats destacats també aquelles d’alt atractiu turístic anomenat de “sol i platja” com són Múrcia (17,50%), Andalusia (13,97%) i Catalunya (11,64%).

La desagregació a nivell provincial permet captar les zones amb major intensitat de demanda d’habitatge per estrangers. De fet, en el territori es poden apreciar grans diferencies, així, mentre que dos de les províncies presenten resultats superiors al 40% de les vendes realitzades a estrangers, vuit províncies es troben per sota de l’1% i 23 per sota del 3%. Concretament, les províncies amb un pes més significatiu en el decurs de tota la sèrie històrica són Alacant i Tenerife, que en aquest primer trimestre de l’any assoleixen percentatges del 41,05% i 40,78% respectivament. Darrera d’aquestes dos províncies i amb resultats pròxims al 30%, es situen Balears (31,72%), Màlaga (30,57) i Girona (26,94%); per sota del 20% segueixen Las Palmas (19,78%), Almería (19,16%), Melilla (17,65%) i Múrcia (17,50%); i, per sobre del 10% segueix Tarragona (14,54%), Castelló (13,47%) i Àvila (10,82%).

Conjuntura del Sector. Maig 2018