Jornades

La Rehabilitació i Eficiència Energètica d’Edificis

JORNADA
Foto-Web-Destacada-JND-Rehabilitacio

Dijous, 7 de juliol de 2016.

El Decret 235/2013 per al foment del deure conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les Inspeccions Tècniques i el Llibre de l’Edifici són eines que tenen per objecte fomentar la conservació, el manteniment, la rehabilitació i l’adequació funcional dels edificis mitjançant la regulació de la inspecció tècnica amprada en un programa d’inspeccions obligatòries. Tot plegat amb la voluntat de fomentar la cultura del manteniment dels edificis i facilitar el coneixement de l’estat en què es troben, a fi que les persones propietàries i, si escau, les comunitats de propietaris en els edificis d’habitatges, programin les actuacions i acordin l’aportació dels fons necessaris per portar a terme les obres necessàries per la permanent l’adequació als requeriments tècnics que regula la normativa vigent.

Sota aquests punt de vista la jornada es va estructurar en dos parts; una primera sota els paràmetres legals en quan a la certificació energètica, al marc normatiu de la rehabilitació dels edificis i l’exemple de la rehabilitació a la ciutat de Barcelona.

Del primer punt en va parlar el Sr. Lluís Morer, cap del programa d’estalvi i eficiència energètica de l’ICAEN que va explicar que l’objectiu és aconseguir dinamitzar la certificació energètica dels edificis que, per una manca d’informació no acaba de assolir els objectius marcats ja que l’usuari final no acaba d’entendre el contingut informatiu de l’etiqueta energètica. De fet, va senyalar que la ciutadania no acaba de percebre la relació entre la lletra que qualifica l’estat energètic d’un habitatge i el valor de l’immoble i que una bona qualificació ajuda a mantenir i millorar el seu patrimoni. L’etiqueta es va implantar a la UE l’any 2007, mentre que a Espanya no va ser fins l’any 2013.Va anunciar que s’estava elaborant una etiqueta catalana, semblant a les de la UE, amb informació més comprensible i dades com el càlcul de l’energia que es consumeix, el cost de manteniment, l’estalvi potencial…etc.

Del segon aspecte, el Sr. Jordi Sanuy, Director de qualitat en l’edificació del Departament de Territori i Sostenibilitat, va explicar que el Decret d’Habitabilitat proporciona les eines necessàries per fer una rehabilitació flexible; és a dir, crear un instrument que doni resposta i cobertura a la rehabilitació de forma coherent i li doni alhora cobertura legal. Va explicar també que la LOE i el Codi Tècnic són un altre instrument en favor de la flexibilitat en la rehabilitació a traves de la modificació de la Llei 8/2013. En la LOE, canvia el concepte ampliació de “obrasampliacion, modificacion, reforma o rehabilitacion” al concepte “todas las intervenciones en edificios existentes”. Por la seva banda el CTE, ”…que se aplicará también a intervenciones en los edificios existentes y sucumplimiento se justificará en el proyecto o en una memoria suscrita por técnico competente…”. Per últim va precisar que quan l’aplicació del CTE no sigui urbanística, tècnica o econòmicament viable, o si escau sigui incompatible amb la naturalesa de la intervenció o amb el grau de protecció de l’edifici, es podran aplicar, sota el criteri i responsabilitat del projectista o, si escau, del tècnic que subscrigui la memòria, aquelles solucions que permetin el major grau possible d’adequació efectiva.

Per últim la Sra. Cristina Castells, Directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona va explicar les estratègies i prioritats de la ciutat en rehabilitació: revertir les desigualtats (habitabilitat, accés a serveis bàsics i atenció a les emergències), iniciar la transició energètica (eficiència i estalvi i generació amb energies renovables), i reconvertir un sector en crisi (generar ocupació digna i crear economia local).En quan als objectius, millorar les condicions d’habitabilitat dignes per tothom; augmentar la dotació d’habitatges de lloguer assequible; reduir les emissions, augmentar la producció amb energies renovables i garantir l’accés a l’energia amb eficiència; fomentar l’economia local i garantir la qualitat i seguretat del patrimoni arquitectònic, senyalar que l’Ajuntament està actuant en edificis residencials, el pac d’habitatges, els edificis de propietat municipal i l’espai públic. Per acabar va detallar l’abast de la Convocatòria d’Ajuts 2016 a la rehabilitació d’edificis d’habitatges.

L’altre part del temari de la sessió va ser més tècnic. En primer lloc  el Sr. Bernat Solís, Gestor de Mercats de Gas Natural, va exposar les diferents solucions aplicables a la rehabilitació per dotar edificis i habitatges de la màxima funcionalitat i estalvi energètic. Solucions d’alt rendiment com les calderes de condensació, els sistemes híbrids, les aplicacions del binomi gas-energia solar i les bombes de calor també de gas. Per últim va explicar diversos exemples concrets en edificis on s’havia completat un procés de rehabilitació i els resultats assolits.

Per la seva banda el Sr. Daniel Agut, Director Tècnic d’Asefa i la Sra. Isabel Maria Espejo, Responsable Tècnica d’OCT d’Applus, van explicar detalladament totes les cobertures asseguradores en rehabilitació i els requisits per el seu control tècnic, separant aquelles intervencions estructurals de les que no ho són i, pel que fa a les OCT, la relació de documents i informes necessaris per el control tècnic. Van estar d’acord en que la legislació, fins al dia d’avui, ha deixat orfe a la rehabilitació, ja que el sistema jurídic s’ha ocupat molt més de l’obra nova, demanant un legislació específica per les obres de rehabilitació dels edificis.

Del dret a l’accessibilitat d’una mera fàcil va parlar el Sr. Fernando Zanco, Director a Catalunya i Balears d’Otis. Va començant donat unes dades de situació: que Espanya és el país de la UE que té més ascensors però que, alhora, quasi la meitat dels edificis encara no en disposen. Per pal·liar aquest desequilibri va exposar fins a sis solucions d’accessibilitat i que constitueixen millores evidents: un model d’ascensor que es por endollar a qualsevol punt de corrent, pantalles que subministren informació permanent als usuaris; sistemes (ascensors) que tornen l’energia sobrant a l’edifici; ascensors amb més capacitat en un mateix espai, trucades intuïtives de veu per edificis grans amb alt nivells d`ús a determinades hores; i les App a mòbils.

Al començar, el membre de la Junta Directiva de l’APCE, Sr. Àlex Sastre, en presentar la jornada va precisar que la rehabilitació d’edificis, habitatges i de barris sencers contribueix a la regeneració urbana, protegeix i dinamitza els entorns, i evita la degradació arquitectònica, social i econòmica i que el camí ve traçat pel que altres països de la UE han realitzat des de fa molts anys. El pes de la rehabilitació en el context general de la construcció al nostre país està al voltant del 28%; una xifra allunyada de percentatges que es donen, per exemple, en països com França, Anglaterra i Holanda, que es mouen entre el 32 i el 35%, i d’uns altres com Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia, que potser amb més tradició, es mouen al voltant del 39-42%.

Descarregar porograma

Documentació:

1. Soluciones Energètiques amb Gas Natural

2. Rehabilitació d’Edificis i Eficiència Energètica en Ascensors

3. Cobertures asseguradores en rehabilitació d’edificis i el seu control tècnic

4. Evolució i pròximes modificacions del Registre de certificació energètica d’edificis

5. Marc Normatiu de la Rehabilitació d’Edificis

6. La Rehabilitació a la ciutat de Barcelona

Altres Jornades que s'han celebrat a l'APCE

Accedeixi a la nota resum, les fotografies i els continguts addicionals de jornades passades que s'han celebrat a l'APCE fent clic sobre la que sigui del seu interès.