Jornades

L’urbanisme i l’habitatge en un escenari de recuperació del sector

JORNADA – Barcelona Meeting Point
DSC_0092

Barcelona Meeting Point. 29 octubre 2014

La jornada va estar estructurada en dues Taules Rodones: una sobre política d’habitatge i una altra sobre política urbanística. En la primera hi van prendre part Fernando Nasarre, Sotsdirector General d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment; Carles Sala, Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya i Antonio Sorolla, Gerent Adjunt d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona; actuant com a moderador Lluís Marsá, President de l’APCE. En quan a la de política urbanística, Ángela de la Cruz, Sotsdirectora General d’Urbanisme del Ministeri de Foment; Agustí Serra, Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat i Albert Civit, Gerent d’Hàbitat Urbà de l’ajuntament barceloní, actuant com a moderador el President de la Comissió d’Urbanisme i Habitatge de l’Associació de Promotors de Barcelona, Francisco Pérez.

DSC_0080

Entre els denominadors comuns sorgits d’ambdues taules rodones van destacar, en quan a l’habitatge, el paper que haurà de jugar el lloguer a curt i mig termini i que queda en mans de les entitats financeres una obertura del crèdit que faci possible donar respostes a les necessitats de creixement del sector amb la satisfacció d’una demanda latent i, referent a l’urbanisme que, precisament, el nou urbanisme ha d’impulsar la cerca d’uns espais urbans sense cotilles, per ser convertits en nous espais d’oportunitat, dissenyats sobre la base de la sostenibilitat que manera que contribueixin a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans; que ha de ser un urbanisme flexible davant la tramitació urbanística, tot i que en no poques ocasions aquesta circumstància retreu la inversió a causa d’uns terminis administratius que les empreses no poden assumir i la rigidesa de l’urbanisme que ha imperat fins avui, donant pas a la nova realitat social i econòmica sorgida a partir de la crisi, per convertir-se en un instrument destinat a vertebrar espais urbans.

El president de l’APCE, Luís Marsà, en la presentació de la jornada, va explicar que la sessió representava una continuïtat amb la qual es va dur a terme el passat any, també en el BMPoint, sobre la regeneració urbana, a l’empara de la Llei 8/2013, de rehabilitació, regeneració i renovació, publicada a la fi del mes de juny en un nou intent de donar vida al sector.No obstant això, va precisar que en els dotze últims mesos alguna cosa havia canviat, dibuixant un nou escenari en el qual el sector estava començant a prendre una nova perspectiva i que en determinats llocs començava a percebre’s un canvi de tendència, i a veure’s novament grues que proporcionaven una nova imatge al paisatge urbà.

Política d’Habitatge

En la seva intervenció Fernando Nasarre va fer una dissecciódel Pla d’Habitatge 2013-2016 que prioritza la rehabilitació i el lloguer i que el seu objectiu és fer possible un canvi de model. Va assenyalar que el Govern l’any 2012 es va trobar amb un descens dels preus dels pisos, també de les hipoteques, amb una falta d’activitat sectorial amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i un fre absolut a la inversió. Enfront d’aquesta situació, va precisar-, s’havien produït reformes legislatives encaminades a ajudar a les famílies, primer a no perdre els seus habitatges i després a permetre el seu accés, en particular al parc de lloguer alhora que s’havia fomentat la rehabilitació d’habitatges i edificis en àrees urbanes deprimides.

Carles Sala, per la seva banda, va realitzar un exercici de realitat en manifestar la dificultat que tornin, per al mercat de les VPO, noves subvencions i subsidiacions; que el matèria de fiscalitat tampoc les notícies eren bones per a l’habitatge i que estaven treballant, almenys, per suavitzar l’increment fiscal que ha sofert l’habitatge en els anys anteriors. Quant al lloguer, va precisar que calia incrementar la tendència cap a aquest tipus de tinença enfront de la compra, i que tal tendència exigeix un canvi cultural atès que actualment el 90% de les famílies volen ser propietàries. Va abundar també en la participació de la iniciativa privada en aquest procés ja que l’Administració no està en situació econòmica suficient quant als recursos disponibles per potenciar el lloguer com seria de desitjar donada la presència d’una demanda afeblida econòmicament.

Antonio Sorolla va començar emfatitzant que l’habitatge era el quart pilar social, després de la sanitat, l’educació i el mercat laboral; i va continuar afirmant que malgrat el nou escenari, la millora del mercat financer i una certa recuperació de l’activitat sectorial, continua la precarietat laboral i un índex d’atur desproporcionat. Va reivindicar el paper del sector com a indústria, però a partir del dret bàsic a l’habitatge i que el seu valor d’ús ha d’estar per sobre del seu valor industrial. A continuació va explicar els objectius marcats per la política de l’Ajuntament de Barcelona que va concretar en la lluita per mitigar els efectes dels desnonaments, trobar sòl, incentivar el lloguer i la rehabilitació i buscar la col·laboració d’entitats diverses. Tot això amb el propòsit de no repetir un model de creixement que, com s’ha vist, no ha funcionat.

Política d’Urbanisme

Ángela de la Cruznomés començar la seva intervenció va deixar clar l’objectiu prioritari del seu departament: canviar l’actual urbanisme per un de major qualitat. En aquest sentit va apuntar que Europa mostra el camí que cal recórrer, amb especial atenció a la rehabilitació del parc construït, i que els casos d’Alemanya o França avalen processos rendibles de regeneració i rehabilitació urbana basats en l’eficiència energètica. Es va lamentar de l’escàs pressupost del Pla 2013-2016 (2.300 M€) per a uns pressupostos de contenció econòmica en un entorn que no ha estat fins ara excessivament favorable. Va abundar en la falta de cultura de la rehabilitació i que calia tendir a una política d’inversions compartides entre l’Administració, els propietaris i la iniciativa privada. Finalment es va lamentar també d’un excés de normativa urbanística que limita l’agilitat; en aquest sentit va advocar per la necessitat d’establir pactes entre les diferents administracions que proporcionin el màxim de seguretat jurídica.

Agustí Serra va reflexionar sobre el paper del sòl com a activitat econòmica. Va indicar que una gran quantitat de sòl no és competitiu i que la seva presència obeeix més a una determinada tradició de desenvolupament constant; que alguns planejaments haurien de tenir abast supramunicipal i que calia configurar instruments que concretin on està el sòl que de debò és competitiu, generalment proper a les grans infraestructures. Va abordar sense complexos un aspecte polèmic en afirmar que calia fomentar un patrimoni públic de sòl mirant-se en els exemples europeus a través de la via de les concessions, un aspecte que no va dubtar a assenyalar que tenia un gran recorregut en el futur.

Albert Civit, va assenyalar que l’urbanisme havia d’incorporar una tornada social o que, en cas contrari, se’ns tornaria en contra. Va abundar en els cinc eixos que l’Ajuntament de Barcelona (Programa BCN 5.0) ha previst el futur desenvolupament urbanístic ciutadà en els propers anys a través de 5 àmbit d’actuació i 23 sectors. Per a la importància d’aquesta iniciativa, va destacar la necessitat d’aconseguir un estadi suficient de participació de tots els agents implicats a fi que el model proposat no suposi problemes de cap tipus.

 

Altres Jornades que s'han celebrat a l'APCE

Accedeixi a la nota resum, les fotografies i els continguts addicionals de jornades passades que s'han celebrat a l'APCE fent clic sobre la que sigui del seu interès.