Arriben canvis per al sector Europeu

Europa deixa enrere un 2017 envejable per al sector de la construcció, on el creixement ha estat encara superior al que es va estimar en l’anterior informe i finalment ha arribat al 3,9%. Cal remuntar-se al 2006 per trobar un registre comparable. Reproduir aquests resultats és difícil, com mostra la nova previsió per al 2018 que es limita al 2,7%. Malgrat la pèrdua d’impuls, 2018 pot entendre’s com una continuació de 2017 en la mesura que el sector segueix propulsat per la mateixa llista de factors: creixement econòmic, baixos interessos, redistribució de la població i posada al dia després d’anys de posposar inversions.

Tot indica que els components d’aquesta llista aniran perdent poder de tracció d’una manera progressiva. El sector construcció no trigarà a ressentir-se i creixerà a ritmes més moderats en 2019 (1,9%) i 2020 (1,4%). Per tant, malgrat que el creixement no perilla, sí que hi ha motius per anticipar una nova fase en la qual aquest creixement provindrà d’altres fonts, diferents a les que han estat habituals aquests últims anys.
Mentre aquest canvi arriba, encara podem reconfortar-nos contemplant l’inusual panorama de tots els 19 països de la xarxa Euroconstruct en situació de creixement, tal com va passar ja al 2017 i que s’espera es pugui mantenir en 2018. El país amb més risc de convertir-se en l’excepció negativa és el Regne Unit, que tan sols aspira a l’estancament en 2018, llastrat pel seu mercat no residencial. Tal com ja s’ha vingut anunciant en els darrers informes, del 2019 en endavant s’espera que Alemanya es quedi sense arguments per perllongar més la seva actual fase expansiva i comenci a contreure la seva producció.

Tornant a la qüestió de quina mena de mercat trobarem del 2019 en endavant, sembla que assistirem a un relleu: l’edificació de nova planta que fins al moment havia estat al capdavant del creixement, cedeix aquest paper a l’enginyeria civil. Per la seva banda, la rehabilitació continuaria exercint la seva habitual funció d’estabilitzador del sector, gràcies a la seva gran dimensió de mercat combinat amb la seva poca propensió a veure’s afectat pels cicles.

Si les previsions es compleixen, l’edificació residencial de nova planta tancarà un cicle molt fructífer de quatre anys de durada (2015-2018) al llarg dels quals ha crescut a un ritme mitjà anual una mica per sobre del 7%. Durant aquest període, la demanda s’ha enfortit gràcies a les millores en el crèdit i a haver redescobert la inversió immobiliària com a refugi en un moment de baixes rendibilitats d’altres alternatives tradicionals. Aquest repunt de la demanda s’ha trobat amb un mercat relativament poc proveït després de llargs anys de mínima producció, i el sector no ha pogut reaccionar promovent amb prou velocitat, d’aquí les pujades de preus registrades en la majoria de països. Aquesta dinàmica està fent que el risc augmenti i es converteixi en excessiu per a una part del sector. Si a això li afegim que les llacunes de demanda més urgents ja comencen a estar cobertes, la previsió aposta per que el creixement es refredi amb una certa rapidesa en 2019 (1,4%) i 2020 (0,6%).

Les circumstàncies que expliquen el bon comportament de l’habitatge de nova planta dels últims anys haurien de ser força traslladables a l’edificació no residencial. Malgrat això, aquest subsector ha reaccionat d’una manera molt més continguda: al seu moment àlgid en 2017 el creixement només ha estat del 4,3%. A més, la desacceleració arribarà amb un any d’antelació respecte l’habitatge, amb la qual cosa la previsió es contreu a l’1,5% en el 2018 i segueix desaccelerant-se fins a l’1,0% en el 2020. Diversos factors poden explicar el comportament més discret del no residencial: disponibilitat de majors estocs, promocions més difícils d’arrencar, units al mal moment de la demanda i la promoció pública, tot i que aquestes tendeixen a normalitzar-se. Per nínxols de mercat, és obvi que el mercat d’oficines continua descol·locat com a conseqüència del Brexit; en el seu lloc, serà la construcció dedicada a indústria i logística la que lideri el creixement en els propers anys.

L’enginyeria civil no ha participat del repunt experimentat per l’edificació; de fet, la producció destinada a infraestructures va tancar l’exercici 2017 al mateix nivell que el 2015. Tot i això, aquest mercat està en condicions de recuperar terreny perdut en els propers anys, de complir-se la previsió de créixer a ritmes del 4,5% anual durant el bienni 2018-2019, després del qual podria arribar un 2020 més moderat (2,5%). Això ho converteix en el subsector amb majors expectatives, fonamentades en la millora que s’espera en les finances públiques que hauria de permetre que les administracions reprenguin les inversions i el manteniment que han posposat durant els últims anys. També contribuirà de manera rellevant que els països de l’Est tornin a estar en condicions d’executar obra civil a bon ritme gràcies a que la nova tanda de fons estructurals es troba ja plenament operativa. Aquest episodi de bonança per a l’enginyeria civil es nodrirà fonamentalment de projectes de transport, tant carreteres com ferrocarril, relegant a un segon pla al mercat de l’energia, que uns anys enrere era el que s’havia mostrat més dinàmic.

Conjuntura del sector. Juliol 2018