Els britànics tornen a mostrar la seva confiança en el mercat immobiliari espanyol i lideren el rànquing de demanda estrangera

L’últim informe anual del Col·legi de Registradors corresponent a l’exercici 2018, publica el  rànquing de compra d’habitatge per part d’ estrangers evidenciant-ne la clara recuperació del mercat immobiliari així com les preferències territorials de la demanda estrangera en Espanya, definida principalment com compra per atractiu turístic.

La demanda estrangera

Des del mínim històric de 2009 fins el 2017 s’acumulaven vuit anys consecutius de creixement, triplicant el seu pes percentual amb un creixement més que notable. Tot i que l’alta demanda estrangera s’ha mantingut també durant 2018, en termes percentuals és el 12,64% del total de compres d’habitatge han correspost a estrangers, donant lloc a un lleuger descens en pes percentual respecte a 2017 (13,11%). No obstant això, en la mesura que s’ha produït un increment del nombre total de compravendes en valors absoluts al 2018, les compres d’habitatge per estrangers malgrat el lleuger descens percentual, en valors absoluts ha gaudit d’un important creixement fins assolir les 65.400, configurant-se un any més com un aspecte rellevant a l’hora d’explicar la favorable evolució del mercat immobiliari espanyol.

Els britànics han mantingut la primera posició del rànquing, amb una quota del 15,54% de les compra per part d’estrangers amb un resultat que ha suposat un important creixement respecte al 2017, tant en termes relatius com en valors absoluts, malgrat la incertesa derivada del “Brexit” els britànics han tornat a mostrar la seva confiança en el mercat immobiliari espanyol. A la segona posició han ascendit els alemanys, amb un 7,48%. La tercera posició està ocupada per francesos, amb un 7,39% de les compres per estrangers (8,64% en 2017); sens dubte, es tracta de la nacionalitat que ha mostrat un major retrocés respecte al seu interès en el mercat immobiliari espanyol. En quart lloc es troben els belgues amb un 6,26% de les compres d’estrangers. Després d’aquestes quatre primeres nacionalitats, amb un pes de compra per estrangers per sobre del 5%, se situen els suecs (5,80%), els romanesos (5,44%) i els italians (5,38%).

Per comunitats autònomes, els majors resultats corresponen a aquelles amb un alt pes d’atractiu turístic vinculat al denominat “sol i platja”, en el que la major part de les nacionalitats que encapçalen la llista de compres per part d’estrangers presenten una clara vinculació a la consideració d’Espanya com a destí turístic. Els resultats més destacats, tal i com és habitual, s’han assolit a les comunitats autònomes de les illes: les Balears, amb un 30,54% (31,27% en 2017) i les Canàries amb un 28,32% (31,35%) seguides de la Comunitat Valenciana, amb un 26,01% (26,04%). Aquestes tres comunitats autònomes són les que vénen encapçalant els resultats, a certa distància de la resta. Després d’elles, amb un pes creixent, es situa Múrcia, amb un 19,55% en l’últim any, incrementant respecte al 18,77% de 2017. Les segueixen, amb més del 10% de compres per estrangers, Andalusia amb un 13,12% (13,84% en 2017) i la comunitat catalana amb un 11,74% (12,94%). Les províncies amb més compravendes d’habitatges per part dels estrangers al 2018 van ser, Alacant (40,75%), Tenerife (37,63%), Balears (30,54%), Màlaga (28,28%), Girona (26,06%), Las Palmas (19,66%), Múrcia (19,55%), Almeria (18,65%),  Tarragona (14,12%) i Castelló (13,51%).

Conjuntura del Sector. Juny 2019