Important reducció de la producció a la ciutat de Barcelona

A Catalunya, el mercat immobiliari continua en una fase d’expansió però amb una lenta recuperació de l’activitat i uns valors absoluts encara molt minsos per a la necessitat de creació de noves llars. El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge recull un estudi el qual indica que en el període compres entre 2015-2030, es formaran 884.800 noves llars a Catalunya. D’aquestes, es restarien les que previsiblement desapareixeran (526.600) amb el que resultarien necessàries unes 358.200 noves llars en el decurs dels 15 anys, pel que resultaria aconsellable una producció de 25.000 unitats anuals, xifra de la qual encara ens trobem força lluny i que fa que sigui necessària una producció més intensa per a satisfer-la.

La recuperació del sector ha estat lenta però constant des del 2013, i la producció d’habitatges s’incrementa anualment, tot i que si analitzem les estadístiques del primer semestre d’enguany, s’estaria produint una certa desacceleració: segons dades de la Generalitat, el nombre d’habitatges iniciats a Catalunya entre gener i juny de 2019 és un 10,5%inferior al mateix període de 2018. En el cas de Barcelona ciutat, la disminució en aquest mateix període és d’un 67,9% respecte al primer semestre de 2018, davallada que coincideix en el temps amb la vigència de la mesura de la reserva del 30% d’HPO en el sòl urbà consolidat, evidenciant un efecte totalment contrari al pretès amb la norma, o si més no, l’ incertesa dels recents canvis normatius han tingut una repercussió important en l’activitat.

A Catalunya, els 6.645 habitatges iniciats en la primera meitat de l’any, mostren una disminució del 10,5% en comparació amb el mateix període de 2018. Des de començament de l’any, l’activitat ha mostrat signes negatius: en el primer trimestre de l’any, la producció d’habitatges cau un 4,5% i al segon, ho fa de manera més accentuada, un -8,1%.

La importància de la ciutat de Barcelona és cabdal i, les recents normes juntament amb les suspensions de les llicències a dos zones de la ciutat (Gràcia i Horta-Guinardó) així com la lentitud en les seves tramitacions, compliquen la presa de decisions de les empreses davant la incertesa de la viabilitat del projecte. Aquesta importància de la ciutat de Barcelona i el seu anomenat “efecte taca d’oli” es comprova al analitzar les dades de la ciutat, concretament dels 429 habitatges iniciats al primer semestre envers els 1.338 del mateix període un any abans, el que es tradueix en una disminució del 68% amb una incidència en la província important.  Els habitatges acabats a la ciutat de Barcelona també mostren la mateixa reacció i disminueixen un 40%.

Per províncies de Catalunya, la de Barcelona és l’ única que mostra signes negatius en la producció d’habitatges (-14,8%) mentre que incrementa la província de Lleida (+15,6%), seguida de Girona (+7,1%) i de Tarragona (+5,6%).

Per comarques de Catalunya, quinze d’elles han patit la desacceleració del sector en aquest primer semestre de l’any, de les que quatre, corresponen a la província de Barcelona (Moianès, Alt Penedès i precisament, dos de les més productives de la comunitat catalana, concretament la comarca del Barcelonès (- 47%), influenciada pel comportament de la ciutat de Barcelona.

Recordem que la producció de la província de Barcelona representa el 78% del total de l’activitat a la comunitat catalana. De les tres comarques més productives de Barcelona (la suma d’elles assoleix el 50% del total produït a Catalunya), dos d’elles disminueixen considerablement: el Baix Llobregat i Barcelonès mentre que el Vallès Occidental continua amb una producció més intensa (efecte de la taca d’oli cap a la segona i tercera corona de la ciutat); l’activitat baixa també a les comarques de Segarra, Montsià, la Garrotxa, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Terra Alta, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà i el Baix Camp. La resta del territori continua amb una activitat positiva.

Preocupa que la recent aparició d’alguns tipus de mesures per part de la Administració que penalitza a les empreses que tenen capacitat actualment d’augmentar l’oferta d’habitatges, es pot veure ressentida directament l’activitat del sector i és en aquest primer trimestre de l’any amb dades dels visats d’inici d’obres publicades recentment per l’Agència de l’Habitatge, on es posa de manifest un canvi de tendència, de la producció d’habitatges per primer cop des del punt d’inflexió de 2013. Pot ser, però no estem davant d’un ressentiment substancial però tot i ser lleu, l’obra nova ha sofert una davallada. El que sembla clar, és que de produir-se finalment aquest canvi en la tendència, la situació d’ajust seria molt més suau de la que el sector va patir fa una dècada ja que els nivells d’activitat continuen molt per sota de l’activitat considerada com a òptima per a cobrir les necessitats. De moment, estem a l’expectativa de rebre informació sobre l’activitat dels propers mesos.

Des de l’APCE considerem imprescindible constituir la comissió de seguiment i avaluació de la MPGM per a l’obtenció de protecció pública en sòl urbà consolidat i l’impuls de noves mesures per ampliar l’habitatge assequible de lloguer a Barcelona, tal i com va acordar el Ple de l’Ajuntament de Barcelona a la sessió de 28 de setembre de 2018.

Cojuntura del Sector. Setembre 2019