Moviments migratoris a Catalunya. 2018

El volum d’una població concreta no depèn únicament de la relació entre natalitat i mortalitat (creixement natural de la població). Les societats són obertes i dinàmiques, per tant poden créixer o decréixer en funció de la migració: en la seva definició, la migració, és el desplaçament d’un lloc d’origen cap a una altra destinació; en el cas de les persones, comporta un canvi de la residència habitual. El moviment migratori, donada l’estructura política, permet concretar un punt de partida, llavors es parla d’emigració (una persona parteix d’una zona concreta) o d’immigració (quan hi arriba) per referir-se al mateix moviment.

D’aquesta manera, s’estableix el Saldo Migratori com el balanç que existeix entre l’immigració i l’emigració en un determinat lloc. Quan el saldo migratori és positiu, la població augmenta i quan el saldo migratori és negatiu, la població disminueix.

Amb les dades publicades per l’Idescat l’any 2018, el saldo migratori total per a Catalunya va ser de 96.524 entrades netes, com a resultat de la migració amb la resta d’Espanya (−2.689) i la migració externa (99.213). Totes les comarques van registrar saldos positius, a excepció de la Conca de Barberà.

El saldo migratori de Catalunya amb la resta d’Espanya va ser negatiu després de quatre anys de saldos positius, com a resultat d’haver registrat més emigracions (53.042) que immigracions (50.353). Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya van resultar de signe negatiu en 23 comarques, entre les quals destaquen el Barcelonès (−1.020), el Vallès Occidental (−680) i el Baix Llobregat (−616). D’altra banda, els saldos positius més elevats es van registrar a Osona (329 persones), la Garrotxa (185) i el Segrià (134).

Per edat, la població de 20 a 34 anys va registrar un saldo migratori amb la resta d’Espanya de signe positiu (3.891 persones), mentre que la resta de grups d’edat van presentar saldos de signe negatiu. Per nacionalitat, la població de nacionalitat espanyola va registrar un saldo negatiu amb la resta d’Espanya (−4.369 persones), mentre que la població de nacionalitat estrangera va tenir un saldo positiu de 1.680 persones.

L’any 2018, el saldo migratori extern de Catalunya va ser de 99.213 persones, i va ser positiu a totes les comarques. Les immigracions procedents de l’estranger (177.216 moviments) van registrar un increment del 16,7% respecte a un any enrere, i les emigracions amb destinació a l’estranger (78.003) van disminuir un 17,5%.

Els fluxos entre comarques van donar per resultat un saldo positiu a 30 comarques. El Maresme, el Vallès Occidental i el Baix Penedès destaquen per registrar els saldos migratoris positius més elevats, mentre que el Barcelonès va destacar per presentar el volum més alt de sortides netes (−13.710).

Els canvis de residència entre municipis de Catalunya es van incrementar un 8% respecte a l’any anterior. Els municipis que van registrar saldos positius més grans com a conseqüència de les migracions internes a Catalunya van ser Badalona (797), Sabadell (585), Calafell i Masquefa (529). A l’altre extrem, Barcelona va destacar per registrar el saldo negatiu intern més gran amb 12.313 persones, seguida per dos municipis limítrofes de la capital catalana: l’Hospitalet de Llobregat (−1.560) i Santa Coloma de Gramenet (−571).

En relació amb la migració interna dins de Catalunya segons la grandària demogràfica del municipi d’origen i destinació, es constata que els municipis de més de 100.000 habitants van ser emissors de fluxos migratoris nets cap a la resta de municipis. Els compresos entre 10.001 i 20.000 habitants van destacar en el conjunt de municipis amb saldos migratoris positius.

L’augment del saldo migratori a Catalunya per quart any consecutiu (amb signes positius des de 2015) i fins i tot, assolint nivells una mica superiors als resultats de 2008 amb 96.524 persones, fan preveure la necessitat d’habitatges per a assolir les noves llars de la població entrant. Val a dir, que en èpoques de bonança, el saldo migratori total superava les 120.000 persones (anys 2004, 2005, 2006 i 2007) i es va reduir de forma dràstica al 2009, on no va superar les 10.000. Del 2012 al 2014 ambdós inclosos, a Catalunya el saldo migratori total va ser negatiu i a partir d’aquí començar la seva recuperació fins el moment.

L’oferta d’habitatges a l’abast de la població per tant, és fonamental. La disponibilitat i la localització de l’oferta residencial intervé de manera decisiva en les possibilitats de creació de noves llars i sobretot, per a que es pugui portar a la pràctica les preferències d’habitatge de la nova població en la nova ubicació territorial.

Conjuntura del Sector. Desembre 2019