Pla de xoc per al sector

Al final de la crisi sanitària provocada pel Covid-19, tots els sectors econòmics hauran de fer grans esforços per tal d’intentar assolir la normalitat productiva el més aviat possible, també el sector promotor constructor immobiliari.

En el cas de l’activitat promotora-constructora es tracta d’un sector estratègic, ja que, a més de proveir d’una llar a les famílies que la necessiten, té un efecte tractor molt important a nivell d’ocupació i de recaptació impositiva: per cada habitatge que es construeix es generen 2,4 llocs de treball, dels quals 1,6 són directes (treballadors per compte d’altri i autònoms) i el retorn fiscal entre les diferents administracions (estatal, autonòmica i local) supera el 20% del preu de venda de cada habitatge.

S’ha de tenir en compte que abans de la crisi sanitària teníem un problema greu de manca d’oferta d’habitatges tant de venda com de lloguer, i quan superem l’actual situació continuarem tenint el mateix problema, agreujat pel deteriorament de l’economia.

L’explicació de la manca d’oferta d’habitatge l’aporten dades contrastables: durant els anys de crisi (del 2007 al 2013) pràcticament no es varen iniciar nous habitatges, essent l’any 2013 el punt més baix, amb poc més de 3.000 habitatges a tot Catalunya. A partir d’aquí es comença a reactivar la producció, però d’una manera molt discontinua: primer Barcelona ciutat i el continu urbà (a partir de 2014), i després paulatinament la primera i segona corona, seguides del Maresme, Girona capital, Tarragona, etc., però amb xifres molt petites, per sota dels 15.000 habitatges/any. Recordem que les estimacions dels experts ens indiquen que hauríem de produir uns 25.000 habitatges/any per satisfer les necessitats de noves llars, xifra estimada per diversos experts per a cobrir les necessitats de llars a Catalunya, i que s’extreu del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge. L’equivalent a aquesta xifra en termes d’ocupació significaria la generació de llocs de treball per a 60.000 persones, i una recaptació fiscal pel conjunt d’Administracions superior als 1.500 milions d’euros.

Una de les múltiples raons que expliquen la baixa producció és no només -que també- que hi ha moltes zones de Catalunya on encara no s’ha construït, sinó que, a més, a on s’ha fet  majoritàriament s’han construït habitatges per reposició (canvi per millora), adreçats a ciutadans amb possibilitats importants de compra després de 10 anys de generar estalvi, o simplement per haver venut el seu habitatge. Addicionalment, en les darreres dades de 2019 també s’aprecia una certa desacceleració en el ritme dels habitatges iniciats, a conseqüència d’algunes normatives aprovades que dificulten la nova edificació. Com a conseqüència de tot això, abans de la crisi sanitària ja era evident que s’havia d’emprendre immediatament la construcció d’habitatges de primer accés, tant de venda com de lloguer, a preus assequibles per al col·lectiu al qual van adreçats.

Després de l’anàlisi de la situació, i en paral·lel a què es puguin valorar algunes mesures transitòries de rebaixes temporals de tipus impositius per afavorir l’activitat (IVA, ITP i AJD), des de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) volem fer un conjunt de propostes sense cost per les Administracions Públiques que creiem poden ser vàlides per posar en marxa ràpidament la maquinària productiva sectorial, contribuint d’una manera decidida i decisiva a la reactivació de l’economia, l’ocupació i la recaptació fiscal a Catalunya, i alhora resoldre el problema d’accés a l’habitatge.

Conjuntura del Sector. Abril 2020