Divendres, 17 de novembre de 2017.
L’eficiència energètica als edificis és una prioritat dins les polítiques energètiques de la UE, que ha impulsat un paquet de mesures legislatives per aconseguir els objectius sobre energia i canvi climàtic assumits per al 2020, 2030 i 2050. Així, són les Directives Europees d’Eficiència Energètica (2012/27/EU) i d’Eficiència Energètica en Edificis (2010/31/EU) les que estableixen que tots els edificis (existents o d’obra nova) objecte de transaccions immobiliàries han d’obtenir un certificat d’eficiència energètica, i que tots els estats membres han d’adoptar polítiques i plans per aconseguir que els edificis de nova construcció siguin de consum d’energia gairebé zero.
Seguint aquestes Directives, a Catalunya des de l’1 de juny de 2013 és obligatori disposar del certificat energètic per als edificis i habitatges ja existents que es lloguin o es venguin, i per als edificis o parts d’edificis que una autoritat pública ocupi més de 250 m2 i siguin freqüentats habitualment pel públic. Al 2007 ja s’havia transposat la Directiva 2002/91/ CE, amb el Reial Decret 47/2007, pel qual es va aprovar el procediment per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció.
Així mateix, la recentment aprovada Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, en la seva Disposició Transitòria tercera especifica que les sol·licituds de llicència d’edificis nous i d’edificis existents sotmesos a una gran rehabilitació han d’incloure un disseny que compleixi els requisits corresponents a un edifici de consum d’energia gairebé nul a partir de l’1 de gener de 2020 si són de titularitat privada i a partir de l’1 de gener de 2018 si són de titularitat pública. En un termini màxim de 6 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’Administració haurà d’establir els requisits que han de complir els edificis per ésser considerats de consum energètic gairebé nul.
