Dimecres, 13 de desembre de 2017.
En la introducció de la sessió la directora de l’Icaen, Assumpta Farran, es va referir al compromisos de Kyoto (1997) i els de París (2015) senyalant el temps transcorregut entre els objectius d’un projecte d’estalvi energètic global i les directives europees (2007) que han d’afectar l’any 2020 a tots els estats membres (20+20+20). S’acosta, doncs, la data important prevista per dintre de tres anys i encara molts països no han acabat de fer les trasposicions necessàries als seus respectius corpus legislatius.
Va fer esment també a la liberalització del sector energètic, de moment amb resultats més aviat escassos però que afavoriran la competitivitat. Va precisar que “de moment han canviat molt poc les coses i que els costos no han baixat, però que actualment el 40% de la energia avui ja prové de les renovables, quan els acord de París senyalaven el 35% per aquest any”.
Va explicar també que països com Bèlgica, Holanda, Gran Bretanya, Alemanya, i altres, és habitual que les famílies “fabriquin” la seva pròpia energia (aproximadament 1 Kw), i que el sobrant pot ser transaccionat. “El camí és aquest i el mateix passarà aquí. Aquest canvis vindran de la mà de la digitalització i de la descentralització, mitjançat una nova política energètica més pròxima al ciutadà, que està cridat a ser el centre del nou model energètic. El futur no es fa mirant darrera”, va cloure la seva intervenció.
Aquestes explicacions van venir com a resposta del que va senyalar el President de l’APCE, Lluís Marsà, en la presentació. Que sota l’impuls de la Unió Europea, en l’actualitat la demanda d’una construcció més sostenible ha passat de ser una qüestió d’elecció personal a estar regulada amb la finalitat d’implementar mesures que millorin el comportament mediambiental d’infraestructures i edificis que va detallar la Llei 16/2017, del canvi climàtic, que especifica que les sol·licituds de llicència d’edificis nous i d’edificis existents sotmesos a una gran rehabilitació han d’incloure un disseny que compleixi els requisits corresponents a un edifici de consum d’energia gairebé nul a partir de l’1 de gener de 2020 si són de titularitat privada i a partir de l’1 de gener de 2018 si són de titularitat pública i que en un termini màxim de 6 mesos l’Administració ha d’establir els requisits que han de complir els edificis per ésser considerats de consum energètic gairebé nul.
Aquesta definició preocupa especialment al sector, doncs podria implicar el fet d’assumir uns estàndards d’edificació superiors inclús als actuals, que d’ençà l’aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació ja són força elevats. De totes formes el cert és que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat promogut contra 26 articles a més de 4 disposicions addicionals i 3 disposicions finals d’aquesta llei, amb la conclusió que de moment queden en suspensió cautelar la vigència i l’aplicació dels preceptes impugnats.
En la part tècnica de la sessió hi van participar la Sra. Ainhoa Mata, Cap d’Unitat d’Edificis de l’ICAEN, el Sr. José Manuel Domínguez, Responsable de Prescripció de Gas Natural Distribució i el Sr. Josep Solé, Director Tècnic d’URSA.
La Sra. Mata va parlar de la rehabilitació energètica dels edificis i del concepte d’edifici de consum quasi zero de cara a una disminució de la demanda i de la dependència energètica, on actualment el 40% de tot el consum energètic en els països de la UE prové dels edificis. Va senyalar els avantatges socials que suposa: millora del confort tèrmic i acústic i millora de la salut dels usuaris, i també els econòmics: estalvi econòmic en la despesa energètica, revaloració dels immobles i la generació de llocs de treball en la construcció.
Per la seva banda, el Sr. José Manuel Domínguez, va detallar la legislació espanyola en relació al consum casi nul dels edificis d’acord amb el que explicita el CTE i va fer particular esment a quines són les condicions que demanden els usuaris: economia, fiabilitat i netedat. En l’apartat econòmic consideren que cal disposar d’un cost energètic optimitzat; en fiabilitat que la tecnologia emprada ha de ser madura i provada i en quan a la netedat vol una reducció de CO2 que respecti la qualitat de l’aire.
Per últim, el Sr. Solé, va detallar, a partir de l’experiència acumulada per la seva empresa, les solucions constructives adaptades, indicant que el que cal minimitzar és la demanda energètica i que aquest concepte no s’hauria d’aplicar únicament a obres noves sinó també a les rehabilitacions d’edificis.
