Dimecres, 8 de novembre de 2017.
L’evolució social i econòmica, la transformació del territori durant els 41 anys d’existència del PGM, ha portat a la redacció d’un nou Pla urbanístic que pugui articular les necessitats, reptes i oportunitats que marcaran el futur metropolità. Per explicar el seu contingut l’Associació va convidar al Sr. Ramon Torra, Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va començar dient que havia arribat l’hora de reflexionar sobre el futur que volem per la ciutat metropolitana i posar en valor el capital social, mitjançant un debat que ha servit per guiar els treballs de redacció del nou Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità. Tot un repte i tota una oportunitat per al futur i el progrés d’una zona cabdal pel desenvolupament futur de Catalunya.
Per introduir el tema i presentar al conferenciant, el President de l’Associació, Lluis Marsà, va explicar breument els antecedents de l’actual situació. “L’Àrea Metropolitana de Barcelona – va precisar-, és dipositària i reflex d’una tradició i pràctica urbanística valuosa, la qual ha possibilitat la configuració d’un entorn urbà caracteritzat per la cohesió i el progrés econòmic i social, fins a esdevenir una característica distintiva i de reputació internacional. L’actual AMB s’explica en gran mesura a través del Pla General Metropolità de l’any 1976. El PGM ha estat una eina que aplicada amb enteniment, visió i consens, ha servit als poders públics, als agents econòmics i a la societat civil per modernitzar la metròpolis barcelonina i el seu complex sistema territorial, i per impulsar la seva transformació urbana i social”.
El fet és que el PGM ha quedat obsolet. Va ser pensat en els anys 70 i des d’aleshores han canviat molt les coses. El tipus d’activitat industrial és diferent i la manera de créixer també ha de ser radicalment diferent, perquè en aquests moments l’àrea metropolitana ha esgotat el seu sòl i la nova ciutat s’haurà de pensar en un creixement per transformació.
Ramon Torra va començar dient que “fins teníem el Pla General Metropolità que va ser aprovat en un context molt diferent. No s’havien cobert uns estàndards urbanístics mínims i, en el seu dia, va significar un gran pas. Es clar que eren altres temps i Barcelona venia d’una altra situació política i la pràctica urbanística quedava força vegades al marge de l’interès de la ciutadania. El PDU de l’Àrea Metropolitana de Barcelona vol revisar i posar en alça els nous reptes i oportunitats a través d’un procés participatiu que està servint per elaborar el nou Pla Director Urbanístic que tindrà en compte el llegat del PGM que ha acabat establint unes formes d’actuació avui compartides. Ara calia respondre als reptes que planteja la cultura urbanística contemporània d’acord amb les noves agendes mediambientals, socials i organitzatives.
Primerament el Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va referir a Llei 21/2010 que va senyalar els objectius que la pròpia llei defineix: Establir els elements estructurant de l’ordenació urbanística de l’àmbit metropolità, determinar el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les persones i els materials i els transports metropolitans, delimitar les reserves de sòl i establir mesures per a la protecció del sòl no urbanitzable i definir les polítiques metropolitanes de sòl i habitatge i de l’activitat econòmica.
Traslladat aquests objectius, que han de quedar explicats amb detall en un document formal, el PDU pretén definir les reserves pels sistemes urbanístics generals, classificar el sòl d’àmbit metropolità, fixar els criteris per qualificar el sòl urbà i urbanitzable, delimitar els àmbits de transformació urbanística, garantir l’ús racional del territori per a la preservació del medi natural, la qualitat de vida i el valor agrícola i forestal dels terrenys i definir la normativa urbanística i d’edificació comuna.
És a dir, com va precisar Ramon Torra, “el PDU té davant seu dos objectius conceptuals: la definició d’un model urbanístic metropolità que integri la diversitat actual, ecològicament sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionat; i els mètodes i les eines necessàries per portar-ho a terme”.
Previ a la redacció del Pla es va fer tota una feina participativa, en una primera fase mitjançant 6 workshops per generar temes amb la participació de professionals i tècnics internacionals, amb l’edició de 8 documents (estudis i treballs) i amb una exposició concebuda com una reflexió teòrica sobre el mateix Pla Director, i que s’ha pogut veure a Boston i Chicago, Shanghai i Santiago de Chile. En una segona fase, amb 8 línies de treball prèviament definides: innovació i centralitat, mobilitat, activitat econòmica en polígons, teixits residencials, metabolisme urbà i serveis, creixement en bloc, urbanitzacions disperses i paisatge. Queda encara pendent una tercera fase: la redacció dels corresponents estudis transversals i les conclusions i la presentació del Pla, previst pel 2019.
Tot seguit va detallar també els Plans metropolitans que estan actualment en curs: el Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Pla especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la serra de Collcerola, el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat, i el Pla Director urbanístic d’ordenació del sector d’interès supramunicipal a l’àmbit de Gran Via-Llobregat.
Per acabar va explicitar que la normativa que ha de recolzar aquest Pla tindrà tres atributs essencials, la simplicitat, la flexibilitat i el dinamisme.
