Divendres 18 juliol 2014.
Mitjançant el Decret 75/2014, de 27 de maig, es desenvolupa el Pla per al Dret a l’Habitatge per una vigència de quatre anys que serà gestionat per l’Agència Catalana de l’Habitatge. Per explicar els objectius i el contingut del Pla, l’Associació va convocar una nova sessió del programa Aula Immobiliària que va gaudir de la participació del Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala, i del director de l’Agència Catalana de l’Habitatge, Jaume Fornt.
Primerament Carles Sala, va explicar que els plans d’habitatge són l’instrument que utilitzen les administracions per tal de canalitzar les polítiques públiques de foment de l’habitatge i que el concepte de pla d’habitatge com el coneixem en l’actualitat prové del sistema de convenis entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya en el marc dels plans d’habitatge estatals. Tradicionalment el Pla català s’integrava en el Pla estatal i el complementava, però en la darrera dècada això s’ha anat invertint. En aquest sentit, en el darrer Pla vigent 2009/2012, regulat en el Decret 13/2010, de 10 de febrer, del Pla per al dret a l’habitatge, el Pla estatal s’integra de manera subsidiària en el Pla català.
L’anterior Pla es va aprovar en un moment en què ja s’havia iniciat la crisi econòmica que caracteritza el context actual. No s’intuïen els greus efectes que hi hauria en el sector de l’habitatge. En els dos darrers anys de vigència del Pla la restricció del crèdit protegit també ha afectat greument els promotors, de manera que no han pogut accedir a les línies de finançament necessari. En conseqüència, la majoria d’habitatges qualificats amb protecció oficial en els darrers temps no han obtingut els préstecs necessaris per finançar les promocions, malgrat que les línies del Pla que ho permetien continuaven obertes.
A més de la restricció al crèdit, l’aspecte que afecta més greument els ciutadans és la possibilitat de perdre l’habitatge habitual per no poder respondre al seu pagament, i obliga a un canvi en la priorització de les polítiques públiques d’habitatge.
Alhora, a l’agreujament de la situació econòmica general, s’hi ha d’afegir un canvi en el marc legal de la política d’habitatge estatal que redueix les línies clàssiques de foment compartides amb les comunitats autònomes. Així, el Reial decret 233/2013, de 5 d’abril, que regula el Pla estatal de foment al lloguer d’habitatges, la rehabilitació i la regeneració i renovació urbanes, 2013-2016, no preveu línies de foment de l’habitatge protegit de nova construcció, ni cap sistema de finançament de la rehabilitació d’habitatges, i es redueixen els àmbits i les previsions pressupostàries d’altres línies com la rehabilitació o els ajuts a llogaters a la mínima expressió. Per aquesta raó aquest Decret preveu que, si s’escau, els ajuts previstos en el Pla estatal es desenvolupin directament i independentment dels que es regulen aquí, d’acord amb els termes que s’estableixin en el necessari conveni interadministratiu de col·laboració.
Calia, doncs, un nou model de Pla, tant pel que fa als continguts com a l’estructura formal. El nou Pla posa l’accent en els programes socials, a diferència dels plans d’habitatge anteriors, que es basaven principalment en els programes de foment de l’habitatge protegit. Això no obstant, no es volen oblidar les línies clàssiques d’actuació, ja que la regulació que es proposa té voluntat de permanència més enllà del període quadriennal habitual i, per tant, cal tenir vigents instruments que puguin servir en el moment en què canviï de tendència l’actual situació econòmica.
Sobre els objectius del Pla va dir que serviria per dinamitzar el sector, per marcar una línia de finançament per construcció i sòl, sobretot a Barcelona i municipis de la seva primera corona metropolitana i va valorar positivament la proposta de l’Associació per a construir 10.000 pisos anuals feta al Conseller de Territori i Sostenibilitat el passat mes de maig. De totes maneres va insistir en la conveniència d’estimular la rehabilitació i de poder col.locar habitatges buits al mercat, la qual cosa, va puntualitzar, “te que constituir el motor d’arrencada d’un sector que ha d’ajudar molt a normalitzar el mercat laboral i la conjuntura econòmica”.
Per la seva banda Jaume Fornt va explicar el contingut del Pla. Primerament va fer esment als dos eixos d’actuació: evitar l’exclusió social residencial i facilitar a la ciutadania l’accés a l’habitatge alhora que facilitar també l’activitat del sector per recuperar l’ocupació. Va dir que l’any 2013 la Generalitat de Catalunya havia atès 1,3 milions de consultes sobre habitatge i que el Pla preveia una despesa de 480 M€ en quatre anys, 258 milions pel primer objectiu i 222 pel segon.
De l’eix social va senyalar els tres objectius que l’emmarquen: el primer, evitar la pèrdua de l’habitatge per motius econòmics (l’any 2013 s’havien evitat 2.865 desnonaments, havent invertit 6,2 m€ en remodelació de barris degradats i que en el primer semestre d’enguany s’havien rebut fins a 2.307 sol·licituds d’ajuts de llarga durada). El segon, facilitat l’accés a un habitatge en condicions assequibles (en 2013 es van lliurar 1.440 habitatges del parc públic i que la Generalitat portava allotjades en habitatges 41.243 famílies). En quan al tercer, incentivar l’entrada al mercat de lloguer d’habitatges desocupats, va explicar que l’any 2013 s’havien mobilitzat cap el lloguer assequible 2.481habitatges de propietaris privats i que ja s’havien signat convenis per a 1.230 habitatges nous amb CX, Bankia i la Sareb.
Pel que fa a l’eix econòmic es recolza en dos objectius: primer, incentivar la recuperació del mercat de l’habitatge i el sector de la construcció (la Generalitat té 122.044 habitatges amb la cobertura de “l’avalloguer”) i va anunciar que està a punt d’entrar al Parlament l’Avantprojecte de Llei de tinences intermèdies. I segon, promoure la rehabilitació. En aquest aspecte, va manifestar que durant aquest any es tornaran a convocar-se els ajuts per a la rehabilitació a tot Catalunya, que el manteniment serà un requisit imprescindible per la obtenció d’ajuts i que la Generalitat havia aprovat l’estratègia catalana per a la renovació energètica dels edificis amb el suport de 64 entitats.
En la presentació de la sessió i dels convidats el President de l’APCE, Lluis Marsà, va voler destacar de manera especial una proposta feta per l’Associació i que finalment ha estat recollida en el Decret del Pla, que és la de donar una certa sortida als sòls de reserva atesa l’actual situació de manca d’ajuts. Així ho disposa la Disposició Transitòria Segona, quan diu que “…les empreses promotores d’habitatges de protecció oficial sobre sòls de reserva i en projecte els quals hagin estat qualificats provisionalment a l’empara d’aquest nou Decret durant el dos primers anys de la seva vigència, i que es comprometin a mantenir-los llogats de forma ininterrompuda durant 10 anys, sense rebre ajuts a la promoció, podran sol·licitar que aquest termini de protecció sigui només de 10 anys”.
També va puntualitzar que en un escenari d’un Pla d’Habitatge sense ajuts, la flexibilització de la seva protecció pel que fa als terminis sembla oportuna com un estímul per a la demanda. També va valorar positivament el manteniment dels preus màxims i zones entenen que aporta seguretat jurídica al mercat i als agents.
