Divendres, 14 de juliol de 2017.
Actualment tot el territori de Catalunya disposa de planejament territorial, urbanístic i d’instruments de paisatge. Però, malgrat això, ens trobem en una època en la qual les estructures costen de modular per donar resposta a condicions canviants, cosa que limita la forma amb què es porta a terme el desenvolupament. Si bé podem dir que s’ha viscut un procés de creixement urbà intensiu (actualment el 95% de la població resideix en municipis de més de 2.000 habitants, per la qual cosa es pot considerar com essencialment “urbana”), el dinamisme dels entorns urbans en els quals viu bona part de la població del país i on es concentra la majoria de l’activitat, amb una influència territorial que va molt més enllà dels límits físics, fa necessari la importància de gestionar adequadament un procés d’evolució continuada.
Agustí Serra, Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, va explicar que “des de fa tres anys s’està treballant en l’avantprojecte de la nova Llei de Territori de Catalunya, que ha de marcar el model d’ordenació del territori català i aglutinar la llei urbanística, la llei del paisatge i la llei d’urbanitzacions amb dèficit en una única llei”. També va justificar el perquè d’aquesta nova llei dient que des que la Generalitat de Catalunya té competències en l’ordenació del territori (any 1979), s’han fet diverses lleis al voltant de l’urbanisme, “però actualment ens trobem amb un bloc normatiu poc coherent i complicat per interpretar i aplicar, i amb una regulació urbanística que no permet la flexibilitat necessària per a apropar-se al territori, admetent la diversitat, el moment socioeconòmic de crisi i la dificultat per desenvolupar un plantejament que no està adaptat al moment econòmic social actual”.
Entre els objectius de la nova llei, Agustí Serra va destacar, entre d’altres, l’adaptació dels instruments i la gestió a la diversitat del territori, buscant una major flexibilitat en la regulació del sòl, prioritzar el reciclatge urbà per damunt del creixement en extensió, facilitar tant l’accés a l’habitatge com a l’activitat econòmica, garantir l’eficiència i competitivitat del sistema territorial, amb fórmules de gestió supramunicipal i establir nous mecanismes per reconduir la problemàtica de les urbanitzacions amb dèficit.
L’Avantprojecte, integra tota la legislació en matèria d’ordenació del territori en un únic règim jurídic, no només garanteix la coordinació del conjunt d’instruments, sinó que els jerarquitza entre ells. La legislació actual preveu actualment els mateixos instruments de planejament pel conjunt de municipis, amb independència del seu nombre d’habitats o de la seva capacitat tècnica per impulsar aquestes figures. Però, la realitat plural de Catalunya, on més del 50% dels municipis tenen menys de 1.000 habitants i on conviuen grans àrees metropolitanes amb petits nuclis rurals, fa necessari abandonar el caràcter uniforme dels instruments urbanístics per definir un nou planejament adequat a les diverses escales.
En la seva intervenció, Lluís Marsà, President de l’APCE va demanar estabilitat i seguretat jurídica. “Això és el que cal – va senyalar-, i el que demanem. Fer una Llei de Territori de caràcter generalista, d’acord, però amb voluntat de futur, de permanència, i de consens. Si no és així, lamentablement dintre de no molts anys tornarem a reincidir en els mateixos errors i a limitar les oportunitats de creixement que proporcionen, justament, l’estabilitat i la seguretat jurídica”.
