Presentació del treball de Tesina Fi de Màster becat en la ETSAB-UPC sobre la flexibilitat de l’habitatge
Dijous, 24 d’octubre de 2019
Sala Auditori APCE
El passat XX d’octubre, l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) va celebrar una nova sessió del cicle “Habitatge i Futur”, que en aquesta ocasió acollir la presentació de la tesina de final de Màster de l’MBArch 2018-2019 de la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, treball becat per l’Associació en virtut de l’acord de col·laboració signat entre ambdues institucions a mitjans d’any. El treball guardonat amb la beca fou el de Violeta García Sotos, que amb la seva tesina “Vivienda & Flexibilidad. Nuevas formas de habitar (y pensar) la vivienda contemporánea”, aborda les estructures de flexibilitat espacial amb l’objectiu d’acollir les diferents maneres d’habitar, i així adaptar els espais domèstics a les diferents necessitats de l’habitant al llarg de la seva vida.
La inauguració de la sessió va córrer a càrrec del director de l’ETSAB-UPC, Félix Solaguren-Beascoa, i del president de l’APCE, Lluís Marsà, els quals varen celebrar la consecució de l’acord i van coincidir en assegurar que el model de ciutat evoluciona amb el temps, així com també ho fa l’urbanisme i l’habitatge. “La irrupció de les noves tecnologies ha modificat el concepte de ciutat que coneixíem fins ara”, indicà Marsà, un fet que, al seu parer, ens obliga “a revisar com s’interpreten i s’adopten aquests canvis tant al model urbanístic com en la manera de construir edificis i habitatges per aconseguir un entorn interconnectat, sostenible i inclusiu”.
Tant Solaguren-Beascoa com Marsà van assenyalar que s’està produint un canvi en la forma d’entendre l’edificació, més orientada cap a la flexibilitat i la sostenibilitat, on la innovació té un paper clau. Des del sector, el president de l’APCE va senyalar que, per aconseguir habitatges adaptables, també es necessari normatives dotades de la flexibilitat necessària respecte a paràmetres i altres conceptes urbanístics i del planejament que permetin adaptar-se a les noves maneres de viure de la societat.
Pel que fa a la tesina industrial presentada durant la sessió, la sotsdirectora d’Obres, Patrimoni i Convenis de la ETSAB-UPC, Elena Fernández Salas, va ressaltar la necessitat que la universitat generi sintonia amb la realitat, tant des de la seva vessant docent com també investigadora. En aquest sentit, Elena Fernández va assegurar que la proposta de col·laboració de l’APCE amb la UPC és una oportunitat per a què des de la universitat es treballi amb problemes arquitectònics reals, i permeti un acostament al sector per descobrir les seves inquietuds, a banda de propiciar la creació de la figura de la Tesina Industrial, que permet trobar compatibilitats i sinèrgies entre els continguts dels màsters de la ETSAB i els interessos del sector empresarial.
La sotsdirectora d’Infraestructures i Patrimoni de la ETSAB va qualificar la tesina becada per l’APCE com “un treball d’investigació aplicada al servei de les empreses associades a l’APCE com a inspiració i estímul per oferir al mercat l’habitatge que necessitarà la societat el 2020”, .
El catedràtic de la ETSAB-UPC i tutor de la tesina becada, Alberto Peñín, va afirmar que la flexibilitat és un element a tenir molt en compte en les diferents solucions que calen per poder fer front a la dificultat d’accés a l’habitatge actual, i va senyalar la flexibilitat en la construcció d’habitatges com un dels elements clau per la seva transversalitat i capacitat operativa, tant per a la venta, ja que permet al sector poder adequar la seva oferta a una demanda personalitzada, com per la seva adaptabilitat a diferents usos socials (un mateix espai capaç d’acollir usos alternatius sense suposar canvis en l’estructura), entre d’altres aspectes.
L’autora de la tesina becada, Violeta García Sotos, va explicar com havia concebut el seu treball, centrat en la flexibilitat en l’edificació com a element imprescindible per construir edificis sostenibles i duradors. Violeta García començà per una descripció del context actual i de l’evolució de l’habitatge en la història contemporània per donar pas a un estudi teòric sobre l’habitatge, recopilant casos estudi d’èxit en matèria d’edificació flexible (nacionals com internacionals), que mostren les possibilitats que aporta l’aplicació de la flexibilitat en el disseny de l’edificació, i la construcció d’habitatges, tant des del punt de vista de l’espai com de la innovació i sostenibilitat que promou aquest tipus de construcció, i de les necessitats presents i futures de les llars segons la seva composició, que busquen un habitatge sostenible i durador, que pugui ser adaptable a les diferents etapes vitals del nucli familiar. En el seu treball de fi de màster, García també apunta una proposta sobre disseny i estratègia d’edificis d’habitatges, aportant una visió alternativa amb un objectiu compartit: millorar les ciutats i la qualitat de vida dels seus habitants.
A banda de la presentació de la tesina becada per l’APCE, també es va reflexionar sobre les tendències actuals en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica dels habitatges. Des de Vaillant, Alberto González, Key Account de la companyia, va desenvolupar el concepte d’eficiència energètica de l’empresa i la creixent importància que té entre les empreses del sector promotor i constructor comptar amb productes i serveis que contribueixin a la confecció d’un habitatge sostenible. Per part de Saint Gobain-Placo, la seva responsable de prescripció a la zona Est, Carmen Vera, va detallar les solucions que proposa la companyia al sector promotor i constructor per a la consecució d’un habitatge eficient; i des de Simon, Alfred Batet, Corporate Business Development Manager va analitzar el fenomen de l’Internet de les coses aplicat a l’habitatge, i com la domòtica i la connectivitat promou l’eficiència energètica i la sostenibilitat a les llars.
La cloenda de l’acte va comptar amb la participació del Director de qualitat de l’Edificació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sanuy, qui va centrar part de la seva exposició a la necessitat d’impulsar la rehabilitació, especialment necessària a les grans ciutats com ara Barcelona. Per a Sanuy, caldria un canvi de paradigma en la rehabilitació, a més d’una inversió pública de 200 milions d’euros anuals en subvencions, quatre cops més del que es destina actualment. Segons Jordi Sanuy, “innovació, flexibilitat i rehabilitació aniran íntimament lligats”, i caldrà tendir cap a un model sostenible de rehabilitació per tal de fer front als reptes de futur en aquest àmbit.
