Dilluns, 26 de juny de 2017.
Segons l’Organització Mundial del Turisme les xifres mundials no paren de créixer. En 2016 han viatjat 46 milions més que l’any anterior. Això suposa el setè any consecutiu de pujades i un nou rècord històric. Les xifres de creixement afecten països de tots els continents, amb l’excepció d’Orient Mitjà per causes que es poden imaginar, però Europa és la capdavantera: en 2016 va rebre 620 milions de turistes, el 50% de la quota mundial. Espanya ha batut el seu propi rècord en augmentar en 7,2 milions el nombre de visites de l’any anterior i superar per primera vegada els 75 milions de turistes. El 2016 va ser un any de rècords a Catalunya, la primera comunitat en nombre de visitants estrangers, que va concentrar l’interès del 23,9% del total dels turistes que van visitar tot el territori espanyol.
Tant per els avantatges que representa com per els problemes que comporta, la Associació de Promotors va entendre que calia fer una jornada específicament destinada a aquesta qüestió i que calia fer-la, precisament, en una destinació on el turisme té una importància capital. L’objectiu va ser de tractar sobre l’habitatge vacacional a Catalunya tant des de l’anàlisi de l’oferta existent, com de la demanda interna i externa. També, explicar els aspectes jurídics i fiscals a considerar en la venda a estrangers, així com del seu finançament en fase de promoció i d’adquisició finalista.
Al llarg de la sessió es va posar de manifest que el creixement del sector turístic i els canvis en els patrons de comportament del turista han fet sorgir noves formes d’allotjament. Una nova oferta que ocupa espais fins ara associats exclusivament a l’habitatge o residència permanent: els habitatges de vacances o d’ús turístic. Es tracta d’una tipologia que era pròpia de les destinacions de sol i platja i molt estacional i que s’ha estès en els darrers anys també a determinades àrees urbanes.
També, que els resultats confirmen que el sistema d’explotació de lloguer vacacional és més rendible que el model de lloguer tradicional i això s’ha d’interpretar com una pressió econòmica al canvi de model, si bé l’extensió del fenomen dependrà de la conjuntura de mercat: actualment en determinades zones la pressió és molt acusada per la forta demanda d’allotjament turístic existent, mentre que a les zones més perifèriques la demanda és més petita, o fins i tot escassa. Aquest atractiu podria venir reforçat pel fet de que el turisme és un dels sectors que menys ha patit la crisi i ha mantingut creixements positius al llarg de tots aquests anys.
En termes generals, es pot dir que la demanda creixent d’allotjaments vacacionals ha donat com a resultat la proliferació d’una oferta molt variada de solucions que miren de captar una part d’una població estacional, flotant i temporal.
Sobre els problemes que comporta la presència massiva de turistes a entorns naturals o llocs concrets va haver-hi unanimitat en que és més senzill prendre mesures que garanteixin la seva preservació però que en el cas de les ciutats és més difícil. Malgrat tot, si bé es veritat que enfront del turisme massiu són inevitables la presència de determinats problemes, no es pot oblidar els ingressos que procuren i els llocs de treball que crea. Per això es té que trobar un compromís que faci compatible el creixement del sector i la preservació dels espais.
En quan a les tendències del mercat, de la demanda actual d’habitatge vacacional es va posar de manifest que es tracte d’una demanda que no és especulativa, que ha reactivat el mercat del sòl, que es produeixen pre-vendes amb garanties i que ha ajudat el baix valor de l’índex de referència hipotecari (euríbor).
També es va confirmar que hi ha una demanda de millora d’habitatge vacacional, cosa que feia bastants anys que no es donava, la qual cosa entronca en que hi ha un quantia important d’estalvi previ amb capacitat per invertir, a més d’una major liquidat del mercat financer.
La demanda d’estrangers no-residents cap a l’habitatge vacacional ha augmentat considerablement; actualment el 12,2% del total de les vendes d’habitatges habituals són per estrangers, mentre que aquest percentatge pel que va a l’habitatge vacacional puja fins el 25,4%. Per nacionalitats, el Regne Unit segueix al capdavant (14,47%), seguit per França (9,64), Alemanya (7,65), Bèlgica (6,85), Suècia (6,33), Itàlia (6,10), Xina (4,28) i Rússia (3,09). En menor percentatges, Holanda, Marroc,…etc.
Es va explicar també que des de l’any 2016 fins ara a la Costa Brava s’han iniciat 34 promocions amb un total de 759 habitatges, amb una oferta actual de 279 unitats a la venda i amb un preu mitjà de 199.400 €. A la Costa Daurada, el número de promocions han estat 47 i el d’habitatges 1.191; l’oferta a la venda és de 378 unitats i el seu preu mitjà de 154.000 €. Les zones de costa on més s’ha construït són la Costa Blanca i la Costa del Sol amb 155 i 178 promocions, respectivament. Els habitatges construïts han estat 6.562 i 6.948, també respectivament, restant a la venda 2.110 i 2.482 unitats. Els preus mitjans arriben fins als 196.000 € a la Costa Blanca i 353.000 € a la Costa del Sòl.
Per últim, i en relació a les qüestions fiscals, es va detallar la modalitat d’inversió directa: per a l’adquisició de immobles en Catalunya; la inversió indirecta a través de societat residents (SpainCo) i no residents (NRCo), així com els visats d’inversor i els permisos de residència i les diferents documentacions a presentar en cada supòsit.
Van participar a la sessió, presentats per el President de l’Associació de Promotors de Catalunya, Lluis Marsà, el Sr. Josep Poblet, Alcalde de Vila-seca; la Sra. Mercè Dalmau, Regidora de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils; i el Sr. Benet Presas, Regidor Promoció Turística de l’Ajuntament de Salou, com a representants de municipis turístics. L’anàlisi de l’oferta d’habitatge vacacional a Catalunya a va estar càrrec de la Sra. Consuelo Villanueva, Directora de Instituciones y Grandes Cuentas de ST Sociedad de Tasación; la comercialització d’habitatge a l’exterior del Sr.Ramón Riera, President de FIABCI; els aspectes jurídics-fiscals a considerar en la venda a estrangers va ser tractat pel Sr. Antonio Gil, Soci de Cuatrecasas i el finançament de projectes d’habitatge vocacional pel Sr. Josep Casas Director de Negoci Immobiliari de la Direcció Territorial de CaixaBank a Catalunya. Per útim la cloenda va comptar amb la presència del Sr. Jaume Masana, Director Territorial de CaixaBank a Catalunya; del Sr. Eduard Brull, President de la Comissió de Conjuntura Econòmica, Turisme i Internacional de l’APCE i del Sr. Daniel Roig, President de la Comissió Territorial de la Província de Tarragona de l’APCE.
