Dijous, 24 de gener de 2019.
El passat 24 de gener es va presentar a l’Auditori de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) el llibre “L’Índex de gentrificació a Barcelona”, de Joan R. Riera, introducció del qual va córrer a càrrec del vicepresident tercer de l’APCE, Xavier Vilajoana.
Durant la presentació, Riera va explicar que la gentrificació és una paraula de la que se n’ha parlat i escrit força en els darrers anys, i que s’ha incorporat en el llenguatge polític urbà, en el relat de la ciutat com concepte al qual cal combatre. Després d’estudiar aquest concepte i fenomen a casa nostra, Joan R. Riera conclou que sí existeix gentrificació a Barcelona, però sobretot els territoris més victimitzats del fenomen són els barris que suporten increments de preus de l’habitatge alhora que es registra una caiguda de renda mitjana, i no els barris que, segons Riera, viuen la gentrificació en primera persona, ja que argumenta que l’estructura de propietat en pal·lia força els efectes. Així doncs, segons Joan R. Riera, aquest és un fenomen propi de tota la ciutat, i no només d’un barri.
L’autor considera que caldria fer el mateix estudi sobre la base de la Barcelona metropolitana, ja que aleshores possiblement es donaria un resultat diferent si no es consideressin els moviments entre les diferents viles i ciutats metropolitanes. Segons el seu parer, cal definir què és Barcelona, tot i que afirma que si ens atenem als límits administratius actuals sí que existeix gentrificació, i de forma notòria en alguns barris, al mateix temps que existeix com a fenomen urbà de tota la ciutat. Joan R. Riera afirma que Barcelona, per si mateixa, és una ciutat gentrificadora.
Durant la presentació, Joan R. Riera va comentar l’exemple del barri de Sant Antoni, on afirma que la gentrificació és un fenomen recent -des de 2016- però que ha entrat amb molta força; però també fa evident que la gentrificació en aquest barri de la ciutat poc té a veure amb el concepte de gentrificaciód’origen nord-americà, sobretot perquè l’estructura de petits propietaris és molt pal·liativa d’aquest fenomen. A través d’aquest exemple, Joan R. Riera conclou que, del seu treball, es pot extrapolar que les polítiques es realitzen a partir dels relats i no des de les dades, ja que en el cas de Sant Antoni es fa evident que primer es va diagnosticar la gentrificació com a problema polític abans que els indicadors d’aquest fenomen indiquessin alarma.
Riera creu que les solucions no passen per “l’estigmatització d’un barri o d’uns blocs d’habitatges “en lluita”, si no que passen per solucions residencials i polítiques socials inclusives en aquells afectats que les requereixen.”
