Dimecres, 20 de febrer de 2019.
El passat 20 de febrer es va celebrar a l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) una nova sessió d’Aula Immobiliària, que es va centrar en la recentment aprovada modificació del Pla General Metropolità per a la obtenció d’habitatge de protecció pública en sòl urbà consolidat, i per a la declaració d’àrea de tanteig i retracte i definició dels terminis d’edificació a Barcelona.
Per tal de conèixer els detalls d’aquesta modificació, l’APCE va convidar a Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona ,i a l’Aurora López, gerent adjunta d’Urbanisme del consistori. En la jornada també va participar Sònia Cobos, directora d’Actuació Urbanística de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, qui va explicar els instruments urbanístics de l’Ajuntament per, segons Cobos “ajudar des de l’urbanisme a la problemàtica de l’habitatge”. Aquests instruments són: la tècnica de les reserves d’habitatge del sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació; la declaració d’àrea de tanteig i retracte, i definició dels terminis d’edificació a Barcelona; i el registre de solars sense edificar.
Respecte de les reserves d’habitatge del 30%, Cobos va indicar que cada cop queda menys territori a la ciutat de Barcelona per dur a terme transformacions urbanístiques, com les de la Marina del Prat Vermell o del 22@, i va destacar que abans de l’obligació legal de les reserves d’habitatge de protecció amb la Llei 2/2002, a Barcelona ja existien polítiques d’habitatge per tal d’obligar al planejament urbanístic a generar habitatge de protecció. La directora d’actuació urbanística de l’Ajuntament va assenyalar com a problema la divergència entre la normativa urbanística -que qualifica els sòls indefinidament mentre el planejament sigui vigent- i la normativa sectorial d’habitatge, que qualifica els habitatges resultants i limita el termini de protecció, en funció de factors diversos.
Pel que fa a habitatge assequible, Aurora López, gerent adjunta d’Urbanisme del consistori barceloní va comentar que està vinculat a la qualificació urbanística d’un sistema o una zona determinada, qualificació es manté al llarg de tota la vigència del planejament. També va esmentar les zones que incorporen habitatge de protecció pública, com són sectors de planejament derivat o polígons d’actuació en sòl urbà no consolidat, i en sòl urbanitzable, qualificat en aplicació dels percentatges legals establerts. En sòl urbà consolidat, qualificat pel planejament va senyalar les parcel·les destinades totalment a habitatge de protecció pública, susceptibles d’expropiació; les destinades parcialment a habitatge de protecció pública en compatibilitat amb altra qualificació de sòl com a sistema o zona; i les parcel·les subjectes a regulació en el règim d’usos propi de la zona que admet l’ús d’habitatge, d’un percentatge d’edificabilitat de la parcel·la amb destí a habitatge de protecció pública. Pel que fa a la declaració d’àrea de tanteig i retracte, van explicar que s’aplica a tot el terme municipal de Barcelona, i van detallar les transmissions oneroses que se sotmeten a l’exercici d’aquest dret. Així mateix, també van comentar aspectes sobre la definició dels terminis d’edificació, d’aplicació supletòria al que determini el planejament.
Respecte del tercer instrument, el registre municipal de solars sense edificar, la inscripció en aquest registre comporta la iniciació de l’expedient d’alienació forçosa mitjançant venda o expropiació o de substitució forçosa, i produeix, al llarg de dos anys, els efectes següents:
- L’ajuntament pot expropiar el solar d’ofici, per a edificar-lo.
- L’ajuntament pot expropiar el solar a instància d’entitats urbanístiques especials, si són beneficiàries de l’expropiació.
- L’ajuntament pot sotmetre la finca o el solar a alienació forçosa mitjançant la subhasta corresponent.
- L’ajuntament pot acordar sotmetre la finca o el solar a substitució forçosa, que consisteix en l’adjudicació d’edificar en règim de propietat horitzontal amb la persona propietària originària de l’immoble, mitjançant concurs públic.
Si, en el termini de dos anys, no s’ha dut a terme l’expropiació de la finca o sí, després de quedar deserta, per segona vegada, la licitació pública, el solar no és adquirit per l’ajuntament en els sis mesos següents, queda en suspens el règim d’alienació forçosa o substitució forçosa durant un any.
Va tancar la presentació, el gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, qui explicà que l’Ajuntament ha adquirit en els darrers anys 23 edificis complets, i 661 habitatges individuals. Pel que respecta a l’exercici 2019, Burón ha indicat que preveuen tancar-lo al voltant dels 750 habitatges adquirits, i que tenen compromès un volum de recursos econòmics de prop de 75 milions d’euros per a l’adquisició d’edificis i habitatges. Javier Burón va insistir en què l’interès del consistori és incrementar l’oferta d’habitatge assequible a la ciutat, i va senyalar que no només amb un increment de l’oferta d’habitatge i la solució dels problemes de mobilitat en l’àrea metropolitana se solucionarà el problema. Creu que calen polítiques públiques d’habitatge, i la creació d’empreses público-privades per tal de poder donar-hi solució.
Després de la presentació, es va obrir un col·loqui, en què van participar nombrosos assistents.
