Dijous, 16 d’abril de 2015.
El passat 16 d’abril es va celebrar a l’Auditori de l’APCE una jornada per analitzar les perspectives econòmiques en general i del sector immobiliari en particular per als anys 2015 i 2016, intervenint Oriol Aspachs, Director de Macroeconomia de “la Caixa”; Juan Fernández-Aceytuno, Director General de Societat de Taxació i Carles Casanovas, Director de Negoci Promotor de “la Caixa”, actuant com a moderadors el President de l’Associació, Lluís Marsà; el vicepresident Martí-Carles Llaràs i el vocal de la Junta Directiva i president de la comissió d’estudis econòmics i internacional, Eduard Brull.
Oriol Aspachs va assenyalar que, a nivell global l’economia mundial en el seu conjunt es troba en un moment positiu amb un quadre macroeconòmic favorable i sense pressions inflacionistes excessives. Quan a l’eurozona, que presenta una taxa de creixement a l’alça, encara quan també ha de suportar el cost de la desigualtat entre països, uns en creixements (Alemanya, Espanya…) i uns altres amb taxes molt baixes per al potencial del país (França o Itàlia, per exemple). Per això perd competitivitat internacional en un mercat cada vegada més globalitzat i que, per superar aquesta situació, fan falta reformes en matèria monetària i fiscal.
Pel que fa a Espanya, va precisar que la situació és positiva: puja la demanda interna al mateix temps que baixa l’externa alhora que el PIB interanual s’espera que creixi per sobre dels dos punts aquest exercici. Aquest creixement ve impulsat per quatre factors: l’estalvi per precaució generats durant el període de crisi, la caiguda del preu del petroli, la relaxació temporal de l’ajust fiscal i la depreciació de l’euro. Tot això en el seu conjunt han possibilitat la recuperació del crèdit bancari i la notícia positiva de la també recuperació del sector immobiliari on, tant l’oferta com la demanda tenen encara un notable recorregut a l’alça i els preus dels productes immobiliaris –especialment habitatge-, no s’espera tinguin una reacció a l’alça forta, sinó més aviat una estabilització.
No obstant això, i malgrat aquestes previsions favorables, va assenyalar dos perills latents sobre els quals cal treballar: la sostenibilitat del deute públic espanyola a llarg termini i el deute extern net, que està sobre el 90% del PIB quan les recomanacions de la UE assenyalen el topall del 35%. Dos aspectes que caldrà controlar per no abandonar el bon nivell de competitivitat actual.
Juan Fernández-Aceytuno, va indicar que durant el primer trimestre de l’any els preus de l’habitatge mantenen una evolució pràcticament plana, continuant amb lleugeríssimes oscil·lacions a l’alça o a la baixa observades ja en els últims trimestres de 2014. Va assenyalar també que s’aprecia un augment de l’activitat en el sector immobiliari, tant en volum de transaccions com en la represa d’obra nova detinguda durant últims anys. Així mateix, va posar l’accent que s’observa un creixement significatiu en les ofertes de finançament hipotecari per part de les entitats de crèdit.
Va detallar que la situació en la qual estem és envejable per l’acumulació de demanda embassada, per que hi ha una demanda important amb un baix finançament, per l’increment del turisme nacional, per una valoració a l’alça de l’Ibex-35 i per un PIB en creixement.
Tot seguit va dibuixar les tendències en el curt termini. Del lloguer va dir que “estava per quedar-se” com ho demostra un descens important de la propietat, pel canvi del perfil de la demanda i pels preus… etc. De la rehabilitació va abundar que no funcionarà si no es donen importants canvis normatius i legislatius que la facin viable, per a això és necessari la implicació de totes les administracions. I, finalment, sobre l’eficiència energètica va manifestar que hauríem de fixar-nos en el sector de l’automòbil. Tothom, va dir, coneix el que gasta el seu cotxe però molt pocs el que consumeix energèticament la seva casa.
Carles Casanovas, va indicar que actualment el cicle econòmic estava en una fase de recuperació lenta i desigual, que el risc promotor havia baixat per les conseqüències derivades de la crisi. Conseqüències que també van repercutir en el sector bancari, atès que s’ha produït en els últims anys una concentració sectorial, passant de 36 entitats que hi havia en 2007 als 5 grups actuals, i l’aparició de nous agents com la Sareb, els fons d’inversió, els servicers, les socimis i el propi sector públic.
Va deixar clar que els inversors ho fan en actius amb rendibilitats positives històriques, resultant un cicle virtuós. Per finalitzar va explicar la voluntat de que amb el finançament a les empreses promotores es busca la captació o vinculació dels futurs compradors dels habitatges resultants.
Amb anterioritat, i com a presentació de la sessió, va intervenir el President de l’APCE, que va traçar el perfil de la situació actual, de l’economia i del sector. Va assenyalar que les condicions financeres generades a Europa s’estaven traslladant a les empreses i a les llars mobilitzant l’activitat econòmica al país. Va dir també que el Banc d’Espanya havia revisat a l’alça el creixement del PIB deixant-ho en el 2,8% per aquest any i en el 2,7% en 2016. Indubtablement uns bons auguris.
Va destacar l’acceleració del consum i de la inversió en residencial, que acumula ja tres trimestres d’avanços significatius el que va atribuir a la reducció fiscal, l’avanç de l’ocupació i el descens dels preus del petroli. Amb tot, va manifestar per acabar, que la llosa continuava sent l’alt índex d’atur.
