Dimarts, 8 de març de 2016.
En la seva presentació, el President de l’Associació de Promotors de Barcelona, Lluís Marsà, va indicar que l’any 2015 havia estat un bon punt de partida per l’economia i el sector d’acord amb el creixement del PIB i la creació d’ocupació, la qual cosa ha fet millorar la renda bruta disponible de les llars. En aquests primers dos mesos del 2016 la tònica de recuperació del mercat immobiliari es manté, amb el suport de l’increment de la demanda de crèdit per a l’adquisició d’habitatge. No obstant això, la incertesa política i un entorn extern menys favorable incrementen els riscos a la baixa sobre un escenari neutral de previsions. De fet, l’any 2015 la xifra dels habitatges iniciats ha arribat fins la cota de les 6.000 unitats en front de les poc més de 3.800 de l’any anterior; una quantitat que, si bé és important percentualment, encara és insuficient per atendre les necessitats del creixement de la formació de noves llars. Aquesta millora de la confiança en les perspectives de creixement, entén l’APCE que apunten cap un escenari òptim per a nous projectes.
Per parlar del què pot esperar el sector en aquest 2016 es va convidar a experts en la matèria a l’objecte de posar sobre la taula reflexions al voltant del potencial de creixement sectorial.
Oriol Aspachs, Director de Macroeconomia de “la Caixa”, en la seva intervenció va explicar en primer lloc les previsions de creixement mundial, que són d’un 3,4%, detallant però també quins són els principals riscos: la desacceleració de l’economia xinesa, el preu de les matèries primeres, l’augment dels tipus d’interès als EEUU, la vulnerabilitat de determinats països emergents (Brasil, Rússia, Turquia i Sudàfrica) i l’”impasse” institucional.
Tot segui va explicar que les perspectives a Espanya són positives de cara a aquest 2016 amb un creixement del PIB estimat al voltant del 2,8%, un llindar acceptat tant pel propi govern espanyol com pel Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea. Dit això es va esplaiar en senyalar els factors que impulsen aquest creixement. Va dir que uns són temporals (la confiança en les llars i les empreses, la depreciació de l’euro i la caiguda del preu del petroli) i altres de creixement sostingut (la confiança dels inversors estrangers, la moderació salarial, el guany en competitivitat, la recuperació del crèdit i la consolidació del sector immobiliari).
Precisament, del sector immobiliari va confirmar la recuperació del crèdit, de les compravendes i dels preus, que si bé l’any 2015 l’alça mitjana va ser del 1,2% s’espera que en el 2016 sigui d’un 4%. De totes formes va precisar que aquest augment en els preus dels productes immobiliaris no és ni serà homogènia i que la seva expansió serà més intensa en les grans ciutats i determinats indrets costaners.
Per la seva part, Juan Fernández-Aceytuno, Director General de ST Sociedad de Tasación, va començar explicant que l’any 2015 el preu de l’habitatge nova havia augmentat per primera vegada des del 2007, alhora que l’índex de confiança de les famílies havia confirmat la seva tendència a l’alça. També va fer esment que l’índex de l’esforç immobiliari mitjà es va mantenir al finalitzar l’exercici en 7,8 anys, pràcticament el mateix valor que a final de 2014. A Catalunya aquest esforç arriba fins els 8,5 anys.
Fent referència al 2015, va confirmar que durant la segona meitat de l’any s’havia apreciat un creixement de l’activitat sectorial, tant en volum de transaccions com en la continuïtat d’obra nova aturada d’ençà de la crisi, en una major fluïdesa en la formalització d’operacions hipotecaries i en que a molts municipis l’evolució de l’alça dels preus va passar de negativa a positiva.
Respecte de les previsions pel 2016, va estimar que l’evolució de l’economia espanyola mantindrà la tendència actual i que l’inflació probablement s’estabilitzaria al voltant de 0%. Que l’oferta d’habitatge de nova construcció continuarà sent important i que la demanda continuarà també la tendència ascendent iniciada el 2015, sobretot si continua millorant el mercat laboral. Sobre el lloguer, va dir que continua avançant d’una manera lenta però sostinguda i que, actualment, era una opció apreciable per a la inversió, donada la taxa de rendiment que proporciona en comparació amb altres productes financers amb un nivell similar de risc.
Del finançament en va parlar Carles Casanovas, Director de Negoci Promotor de “la Caixa”. En la primera part de la seva intervenció va confirmar l’inici d’un canvi de tendència a positiu a partir de quatre elements: l’activació de la compravenda de sòls finalistes urbans, l’augment de la compravenda d’habitatges, la presència sostinguda d’inversors estrangers i la reducció de l’estoc habitatges pendents de venda.
En la segona part, va explicar l’evolució que ha tingut el sector financer durant els anys de crisi. Va senyalar que els grups bancaris havien passat de 55 a 14, que les oficines bancaries s’havien reduït passant de 45.000 a 31.000 i, a conseqüència d’això, el número d’empleats havia baixat dels 270.000 als 208.000. Per tant, el sector financer estava acabant un procés de concentració. Alhora va incidir en la presència de nous agents en el mercat immobiliari, com ara noves empreses promotores, family office, servicers, cooperatives, socimis, la Sareb, el sector públic i la banca, amb la qual cosa el dibuix sectorial havia canviat radicalment del que era tradicional fins fa poc temps.
Una altra conseqüència de tots aquest canvis ha estat, va precisar, ha estat l’aparició d’una demanda més exigent en qüestions mediambientals, tecnològiques, d’eficiència energètica, d’accesibilitat i de processos constructius, entre d’altres. I fruit de aquest procés també han afectat a la metodologia del finançament de les operacions per part de les entitats, senyalant les quatre essencials: la viabilitat del projecte, l’aportació de recursos propis al voltant del 30%, l’existència d’una demanda acreditada a la zona i determinat un finançament responsable assolible pel client final.
