2 juliol 2014
Avançar en una economia baixa en carboni requereix actuacions als edificis de baixa qualitat energètica, que a Espanya se situen entre els construïts en les dècades dels anys 50, 60 i 70, ja que el nostre país ha de reduir, l’any 2020, pel que fa a l’any 2005, el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels sectors difusos. D’aquí l’interès de l’Associació per generar una informació eminentment pràctica i específica sobre el programa d’ajudes-, a través de dos elements substantius per a una rehabilitació energètica en una edifici qualsevol: el gas i l’ascensor que, a més de proporcionar estalvi energètic, proporcionen confort i seguretat.
Solucions energètiques amb gas natural. Factor d’estalvi, eficiència i sostenibilitat
Perquè cal rehabilitar el parc d’habitatges construït? La delegada de grans consums de Gas Natural, Celestina López, va explicar que pot parlar-se de tres raons principals i un resultat final preferit per les propietats dels edificis, que són les que al cap i a la fí han de prendre la decisió d’aquesta rehabilitació. La primera i la més tangible, és fer que les factures energètiques siguin tan petites com raonablement sigui possible, especialment en un entorn amb preus energètics creixents; la segona, la responsabilitat mediambiental que també va en augment per fer que els nostres edificis cada vegada impactin menys sobre el medi ambient. I finalment la tercera, que dins del concepte de la “obligació de mantenir adequadament els edificis”, les administracions estableixen normes i estàndards a complir cada vegada més exigents.
Idees innovadores per a la rehabilitació d’edificis en ascensors
L’invent de l’ascensor va permetre edificar en altura mobilitzant les persones de forma segura. L’edificació sense ascensors és la principal barrera a la mobilitat, ja que tots som discapacitats en potència, temporal o permanentment. El lliure accés a les edificacions, habitatges i espais públics és un dret de tots. Avui dia la tecnologia dels nostres ascensors permet la seva instal·lació en la majoria dels immobles, amb el mínim impacte arquitectònic i estructural i de forma respectuosa amb el medi ambient. La principal dificultat és fer-li un buit a l’edifici o per fora d’ell. “Si solucionem l’obra solucionem l’ascensor i aconseguim mobilitat”, va precisar Javier Agut, director de la zona de Catalunya i Balears de Zardoya Otis, empresa capdavantera en el sector.
Va explicar el marc legislatiu de l’accessibilitat, la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, sent el principal impuls legal per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, tenint també importants conseqüències per a la rehabilitació energètica. L’Article 1 d’aquesta Llei assenyala l’objecte de la mateixa, que és regular les condicions bàsiques que garanteixin un desenvolupament sostenible, competitiu i eficient del mitjà urbà, mitjançant l’impuls i el foment de les actuacions que condueixin a la rehabilitació dels edificis i a la regeneració i renovació dels teixits urbans existents, quan siguin necessàries para a assegurar als ciutadans una adequada qualitat de vida i l’efectivitat del seu dret a gaudir d’un habitatge digne i adequada.
La gestió energètica d’un edifici
Luís Morer, responsable de projectes d’eficiència energètica i energies renovables de l’ICAEN (Generalitat de Catalunya) va explicar al llarg de la seva ponència la necessitat de procedir a la rehabilitació energètica dels edificis existents i ho va justificar a partir de dades concretes. Així, va precisar la distribució del consum energètic en les llars on l’aire condicionat se’n emporta l’1,1%, la il·luminació el 5,7%, la cuina el 7,15%, l’aigua calenta sanitària el 19,6%, els electrodomèstics el 25,6% i la calefacció el 40,9%.
Va ampliar aquestes dades facilitant les fonts d’energia usades en les llars. Així, en els habitatges en edificis plurifamilars les energies renovables amb prou feines aconsegueixen el 0,1%, seguides els derivats del petroli (11,0%), el gas natural (34,0%) i l’electricitat (54,9%). En canvi en els habitatges unifamiliars les renovables representen el 39,7%, seguit de l’electricitat (28,4%), els derivats del petroli (22,8%) i del gas natural (9,1%).
Va assenyalar també el consum energètic que s’aconsegueix durant el cicle de vida d’un edifici. Va incidir que el 64% de l’energia consumida cal comptabilitzar-la en l’anomenada “fase d’ús” de l’edifici, els materials es porten el 32% i la construcció i els materials d’enderrocament un 2% cadascun.
Ajudes per a la rehabilitació energètica dels edificis existents
El cap del departament de domèstic i edificis de l’IDAE (Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme), Fernando García, va fer un repàs exhaustiu del programa d’ajudes per a la rehabilitació energètica dels edificis existents del sector residencial (usos per a habitatge i hoteler) i els requeriments continguts en la Resolució de 25 de setembre de 2013 per la qual es van establir les bases reguladores i convocatòria del programa.
Dins del nou marc legislatiu que promou la rehabilitació, regeneració i renovació urbana, així com la certificació energètica dels edificis i la inspecció periòdica d’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques, i considerant a més que el percentatge que representa la rehabilitació a Espanya respecte als edificis de nova construcció és, així mateix, un dels més baixos de la Unió Europea, el Govern va considerar encertadament desenvolupar un programa específic de suport econòmic per incentivar l’execució de mesures de millora de l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables en edificis del sector residencial.
En la seva presentació de la jornada i dels ponents que hi van participar, el president de l’Associació de Promotors de Barcelona, Luís Marsà, va manifestar que els estudis realitzats en el sector de l’habitatge indiquen que existeix un important potencial de millora de l’eficiència energètica, ja que més del 58% de l’actual parc es va construir amb anterioritat a la primera normativa energètica, que data de l’any 1979, la Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CT-79 sobre Condicions Tèrmiques als Edificis, que va exigir uns nivells mínims d’aïllament tèrmic als edificis.
