Dijous, 5 de desembre de 2019.
Sala Auditori APCE
L’Associació de Promotors de Catalunya va celebrar una jornada centrada en l’àmbit de la rehabilitació, regeneració i renovació urbana, i els reptes que es plantegen a nivell de planificació urbanística. En la presentació d’aquesta sessió es va comptar amb la participació de Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, qui va exposar les actuacions i polítiques de l’Ajuntament en aquesta matèria, detallant les diverses línies de subvencions per a la rehabilitació, a les quals han intentat incrementar la dotació pressupostària i el seu àmbit d’actuació. Per part de l’APCE, el seu president, Lluís Marsà, va insistir en la necessitat de rehabilitar el parc d’habitatges existent des del punt de vista de la regeneració urbana i amb col·laboració publico-privada. A ciutats com Barcelona, on hi ha poc sòl disponible, i amb un parc d’habitatges en bona part antic, Marsà va afirmar que és necessari incentivar la gran rehabilitació, més que penalitzar-la, assenyalant que les polítiques públiques de finançament públic a la rehabilitació -i especialment per a la gran rehabilitació de promoció immobiliària- no han estat una prioritat per a la majoria d’administracions, i que suposen molta càrrega burocràtica, són totalment insuficients tant de pressupost com d’abast, i arriben a destemps. “Cal que les administracions apostin de manera decidida per la rehabilitació, desenvolupant polítiques amb pressupost suficient i que incentivi aquesta activitat”, demanà Marsà, així com la creació d’una comissió tècnica municipal específica per facilitar el compliment dels requisits exigibles en els expedients de gran rehabilitació.
Durant la primera part de la sessió es va parlar de la casuística en la tramitació de llicències de gran rehabilitació i el paper de les entitats col·laboradores de l’Ajuntament, de la mà de Rosa Roca, directora general d’Addient; des de Davisa, la seva directora general Isabel Arruebo va presentar Dvproject, una eina per potenciar la rendibilitat en els projectes de rehabilitació; i des de Tecnitasa es va explicar el funcionament de les valoracions en les operacions de rehabilitació, de la mà del seu director general, José Antonio Muro.
En la segona part de la jornada, es va tractar el control tècnic i de seguretat de les operacions de rehabilitació amb Agustí Marfil, director d’Agència a Catalunya i Balears de CPV, i es va presentar un exemple de rehabilitació energètica d’edificis, explicat per el director tècnic de Mapei, Gabriel Ortín.
La sessió es va tancar amb la participació de la directora general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Elisabet Cirici, acompanyada per la vicepresidenta primera de l’APCE, Elena Massot, qui va exposar els reptes i els principals obstacles que es troba el sector promotor, com ara l’augment dels costos de construcció, “que no han parat de créixer des de 2007, mentre que el preu dels mòduls d’HPO segueixen en el mateix topall, fent inviable aquest tipus de promocions”; i va assenyalar la col·laboració publico-privada com a principal via per poder fer grans actuacions. Per la seva banda, Elisabet Cirici va subratllar la millorar de la qualitat de vida de les persones i la preservació del planeta com els dos grans objectius actual de la societat global, i apuntà a la planificació urbana com una de les eines per contribuir a aconseguir-los.
Cirici va exposar quins són els principals reptes a nivell territorial (revisió de planejaments urbanístics, diversitat territorial, conjuminar el desenvolupament amb la preservació del territori, etc.), models i qualitat urbana (ús racional del sòl, habitats saludables, necessitats d’habitatge assequible); socials i econòmics, ambientals, i de governança, que des del govern català Cirici va explicar que està alineada amb les directrius que recull l’Agenda 2030 per desenvolupament urbanístic sostenible, sota el paraigües de l’ODS 11. La directora general d’urbanisme de la Generalitat també va explicar detalls sobre l’Agenda Urbana de Catalunya, que pivota en sis pilars temàtics relacionats amb els habitats urbans saludables, qualitat urbana, dimensió territorial, entre d’altres, i en quin punt es troba actualment.
