Dimecres, 19 d’octubre de 2016.
Els eixos principals al voltant dels quals s’estructura la política d’habitatge a Espanya són la rehabilitació; l’accés a l’habitatge en lloguer; la qualitat i la sostenibilitat de l’edificació i del sòl en general; la rehabilitació del patrimoni arquitectònic; la posada en valor de l’estoc d’habitatges usats buits i la mobilització de l’estoc d’habitatge nou; a més de la reconversió i reactivació del sector de la construcció. A aquests eixos de caràcter substantivo s’afegeixen altres dos: l’enfortiment de les relacions amb les administracions i la introducció d’un model de gestió més eficient.
Tal com va indicar Albert Valls (Deloitte. Soci de FinancialAdvisory) en la presentació de la sessió, l’objectiu de la jornada era reflectir el pols del sector mitjançant una estructura de dues taules rodones, una amb participació de professionals, i una altra amb empresaris.
En la professional hi van participar, Oriol Aspachs (Director de Macroeconomia de CaixaBank), Juan Fernández-Aceytuno (Director General de Societat de Taxació) i Carles Casanovas (Director de Director de Negoci Promotor de CaixaBank).
Oriol Aspachs, va explicar la situació de la demanda, de l’oferta i dels preus dels habitatges. Va assenyalar que la recuperació econòmica era un fet, que han augmentat les operacions de compravenda (3%), que hi ha més confiança en el consumidor, que hi ha més finançament i que el comportament de la demanda és heterogènia segons les zones. De l’oferta, que ha crescut l’activitat promotora, que continuarà en els propers anys, sustentada en part pel turisme i la inversió estrangera, en un entorn financer de baixa rendibilitat. Dels preus va subratllar que aniran a més, segons la ubicació i les zones i que en dos o tres anys hi haurà més equilibri en els preus en existir una oferta més estable.
Juan Fernández-Aceytuno va assenyalar que en 2015 es van dur a terme 401.000 compravendes i que aquest any es preveu una xifra entre les 460 i les 480.000. Va analitzar també els canvis en l’immobiliari en els últims 10 anys: estoc asimètric, demanda més intel·ligent, major rigor en el finançament, més professionalitat en les valoracions…etc. Va precisar que aquest any segurament es concedirien 250.000 hipoteques enfront de les 460 o 480.000 compravendes, la qual cosa significa que les famílies s’endeuteran menys, tenen més estalvi previ i, sobretot, que el que més es ven és l’habitatge de reposició.
Finalment Carles Casanovas va presentar les conclusions derivades del “rellotge immobiliari” que elabora periòdicament CaixaBankResearch que avalen que l’activitat sectorial s’espera que tingui una gradual recuperació. Les empreses del sector milloren la seva situació, i baixa el nombre de les quals entren en concurs de creditors, augmenta el nombre de visats, etc. Tot això indica que, sobretot en el subsector residencial, aquest mantindrà un to expansiu en els propers trimestres trobant-se, després d’un important ajust, a nivells similars d’altres països de la UE com França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit i Irlanda en inversió residencial, la qual cosa impulsarà l’activitat sectorial que persistirà durant els propers exercicis. Per la seva banda, els preus, després d’una correcció superior al 40% s’estan recuperant pel que tenen un recorregut certament important a l’alça.
L’opinió empresarial
En la taula rodona amb presència empresarial hi van prendre part, Luís Marsá (President de l’Associació de Promotors de Catalunya), Juan Antonio Gómez-Pintat (President de l’Associació de Promotors d’Espanya i de Madrid) i Juan Velayos (Conseller Delegat de Neinor).
Luís Marsá es va referir només a les dades de Catalunya, va assenyalar que en 2013 solament es van iniciar 3.035 habitatges, que la xifra va augmentar fins als 6.160 en 2015, que en els primers sis mesos d’aquest exercici es porten comptabilitzades 4.250 i que, de seguir el ritme, s’aconseguirien una quantitat entre les 8.500 i les 9.000 habitatgesnous. Va assenyalar, malgrat això, que encara són insuficients ja que es precisen entre 22.000 i 25.000 per donar resposta a les necessitats poblacionals i de creació i noves llars. Finalment va assenyalar les necessitats del sector: finançament, pla específic per a la rehabilitació, generació de nous sòls, seguretat jurídica davant la tramitació legislativa i acabar amb la dilació dels ajuntaments en la concessió de llicències, afegint que falten tècnics municipals i voluntat política per a solucionar el tema de les llicències.
Juan Antonio Gómez-Pintado, va dibuixar els tres problemes essencials que ha de resoldre el sector: satisfer la demanda latent d’habitatge per als joves entre 25 i 35 anys, no oblidar que la reposició d’habitatge constitueix un mercat finit, i aconseguir que el sector avanci per igual en tots els territoris; per a això, va dir, cal buscar solucions sense demagògies polítiques. Es va aventurar també a esbossar com estaria el sector dins de 3 o 5 anys. Va precisar que es reconfiguraria, que el 90% de les empreses familiars sofriran una transformació, que hauran d’associar-se per guanyar grandària, que entraran inversors de fora en el sector que coadjuvarà a donar cabuda a nous perfils empresarials. També va apuntar, malgrat la dificultat, que el sector serà més professional, la demanda més exigent i les companyies tendiran a una major mentalitat social.
Per la seva banda Juan Velayos va recolzar que és necessari que creixi el PIB, que ha d’haver-hi un major equilibri entre l’oferta i la demanda i que el finançament per a les empreses promotores és essencial. Va explicar també que el negoci financer no és de quantitat sinó de volum i que confiava que les entitats ho entenguessin ja que sense hipoteques a la promoció aquesta sofreix, i molt. De la presència al mercat espanyol de fons internacionals i de grans inversors estrangers, va dir que havien arribat per a contribuir a la industrialització del sector i a competir amb les millors empreses familiars en un mercat en radical transformació.
